“En el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d’un reixat amb tot de camèlies plantades (…) havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília.” Així és com la protagonista va anar a parar a la torre eclèctica del districte del Guinardó, amb només unes hores de vida. “Asseguda al graó anava creixent” envoltada de les visites de les veïnes xafarderes, de begudes de til·la i del jardí amb rosers, camèlies, glicines i heura.

Però, malgrat la bellesa d’aquella llar, una profunda frisor per saber qui era la impulsa a saltar la reixa del jardí i a iniciar-se en el joc de la ciutat.