Escrit per: Joan Àngel Frigola, del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa
El Corpus és una festa de gran solemnitat que ha perdurat en els segles, que s’ha anat adaptant a les èpoques. És una festa que ha tingut una gran magnificència i esplendor. Durant anys, la processó era l’element més característic de la festa de Corpus, i era la més solemne de totes les processons. Ningú hi volia faltar. Totes les autoritats i tots els gremis hi eren presents.
Joan de Déu Domènech ho explica al llibre El Corpus. Una festa de Barcelona: “La festa del Corpus Christi és la celebració del cos de Crist. Hauria estat una de tantes festivitats que omplien el calendari litúrgic si no fos per la processó, l’aspecte més característic de la diada. Era la més solemne i espectacular de totes les que es feien. La més gran i la més vistosa. En fi, era la processó de les processons” I afegeix l’autor: “Allò que la feia diferent d’altres manifestacions litúrgiques era la barreja d’elements religiosos i teatrals i, enmig, encens, flors i autoritats, tots en una desfilada d’hores i hores pels carrers i places de la ciutat. Un espectacle imponent –el més gran que ha conegut Barcelona”.
Corpus de 1955. Un grup de veïns davant la font amb l’ou com balla a l’avinguda Meridiana amb el carrer de Joan I. Foto: Jordi Gavaldà.
I és que Corpus és l’origen de gran part de les actuals peces i colles de cultura popular, com s’explica al catàleg de l’exposició Octaves. La festa del Corpus als barris falde Barcelona (1897-1965), que va ser organitzada pels centres de recerca de Barcelona, amb participació del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa: “Fins ben entrat el segle XIX, la posada en escena de la processó, solemne, instructiva i lúdica, amb representacions itinerants i elements escenogràfics enriquint els entremesos, és l’origen d’expressions folklòriques –gegants, bestiari, diables, danses i músiques- que conformen gran part del patrimoni festiu actual”.
La festa del Corpus, va ser instituïda pel papa Urbà IV el 1264 com a festa d’exaltació del cos de Crist, tot i que es va estendre per Europa a partir d’una butlla del papa Joan XXII, l’any 1316. És una festa creada per l’església catòlica fa més de set-cents anys que va convertir-se en la manifestació més lluïda del calendari festiu. Per la magnificència i esplendor, pot ser considerada la festa de les festes.
El Corpus és d’aquelles festes litúrgiques que es mouen amunt i avall pel calendari, perquè es relacionen amb el cicle lunar i està relacionada amb la Pasqua, que se celebra el diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera. Cinquanta dies més tard se celebra la Pentecosta, o segona Pasqua, que és quan l’Església celebra la vinguda de l’Esperit Sant. I el Corpus és onze dies després de la Pasqua Granada. Això sí, sempre cau en dijous i, com diu la dita, “De prop o de lluny, Corpus al juny”. Sigui com sigui, la processó, l’acte més important de la festivitat, es celebrava sempre i, si hi havia algun impediment, es canviava la data. Així va ser el 1640, l’any en que va començar la Guerra dels Segadors just el dia de Corpus, amb els fets que es coneixen com el Corpus de Sang, òbviament aquell dia no es va fer la processó, però, segons explica Joan de Déu Domènech, es va fer uns mesos després, a principi de novembre.
Nenes de les escoles de les Escolàpies i de les Paüles a la processó de Corpus de 1955. Carrers de Còrsega i Freser. Autoria desconeguda. Arxiu Parròquia de Sant Josep de Calasanç.
Als segles XIX i XX, a Barcelona, la processó que marcava el protocol a seguir era la de la catedral. Així s’explica a la publicació Octaves. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965): “La processó de la Seu Catedral als segles XIX i XX, ordenada i cerimoniosa, és el model a seguir: Guàrdia Urbana de gala a peu i a cavall, soldats desfilant i soldats custodiant la processó. Trampes, bastoners, capgrossos i gegants. Porrer, bandera de Santa Eulàlia, encensers i creus processionals. Conopeu i tintinacle, els símbols basilicals, i gonfanons parroquials. Banderers, estendards i penons de gremis i confraries. Clergat i escolans, ordes religioses, ordes militars i hospitalers. Músics i cors. La custòdia amb la Sagrada Forma sobre el tron del rei Martí i sota tàlem, el bisbe i els fidels. Ciris, atxes i brandons. Ventalls, mantellines i pintes de cap. I, tancant-ho tot, la luxosa carrossa del marquès de Castellbell”.
Donat que la processó de la catedral era la més lluïda i la que marcava el protocol, les parròquies de la ciutat, per tal de no coincidir amb la de la catedral, celebraven les seves processons vuit dies després, el que es coneix com a octaves. Fins el 1897 les esglésies dels pobles del pla de Barcelona celebraven la seva processó el dia de Corpus, però a partir de 1897, quan es van anar annexionant a la ciutat, primer les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sants; el 1904 Horta i, finalment, el 1921, Sarrià, també van passar a fer-ho l’octava, per tal de no coincidir amb la processó de la catedral.
Altar en un carrer del barri, el Corpus de 1955. Autoria desconeguda. Arxiu Parròquia de Sant Josep de Calasanç.
Al nostre barri tenim constància fotogràfica de processons de Corpus a les dècades de 1940 i 1950. El dia de la processó, les voreres dels carrers per on passava s’omplien cadires amb gent esperant a que passés. Qui tenia balcó, el guarnia amb flors i domassos i hi convidava familiars i amics. Tothom hi tenia un paper: mirar, els que estaven a les voreres i balcons, i ser vistos, els que formaven part de la processó. L’expressió de la festa als barris tenien molts altres elements, així, en molts casos hi participaven nens i nenes amb els vestits de la primera comunió, sobretot, si eren alumnes d’escoles religioses. En alguns casos anaven acompanyats de capellans, els nens, i de monges, les nenes. S’aixecaven altars efímers, que es guarnien profusament amb tota mena de flors. També es guarnien els patis i es posava l’ou com balla a fonts i sortidors.
Fins i tot hi ha fotos on es poden veure alguns sortidors amb l’ou com balla muntats expressament per a l’ocasió. També tenim constància fotogràfica d’una catifa de flors, l’any 1958, al desaparegut carrer de Llagostera, sense asfaltar i poc urbanitzat.
Catifa de flors al desaparegut carrer de Llagostera, l’any 1958. Autoria desconeguda. Arxiu Parròquia de Sant Josep de Calasanç.
Tal com ha informat el Clotenc, aquest 2026 hi haurà ou com balla i catifa de flors a la plaça del Canonge Rodó i també hi haurà l’ou com balla a Sant Martí de Tours, al barri de la Verneda.
****
Fotografia principal | Els gegants Hereu i Borda a la processó de Corpus per l’avinguda Meridiana, a la dècada de 1960. Foto: Jordi Gavaldà.
