Un ressenya escrita per les llibreteres de Bolibloc: Laia i Sophie.

Enguany, el lema del Barcelona Poesia ha estat “Cada poema és una mirada”, i no hem pogut deixar passar la oportunitat per portar-vos una de les nostres mirades preferides. La mirada d’una dona que escrivia per infants i també per a grans, que escrivia perquè no sabia no escriure. Gloria Fuertes condensa tota la seva filosofia vital i literària en els seus versos, apropant-nos a una experiència visceral: un cos i una veu femenina que s’entreguen a l’art de viure a través de la poesia.

Gloria va néixer a Lavapiés, en una família obrera i un context històric convuls que, segons assegurava ella mateixa, la va empènyer a escriure com ho feia. Enmig de la guerra, la pèrdua i la precarietat, Fuertes va trobar alguna cosa en què creure, una forma de sostenir-se.

L’amor, com a aspiració vital, es troba molt present en la seva poesia, i Julia Viejo, escriptora i traductora, s’encarrega de fer-ne una acurada selecció en “Lo que pasa es que te quiero. Poemas de amor (y desamor)”, editat per Blackie Books.

En el pròleg de l’editora, aquesta fa referència al poema “La Brisa y el Viento” per presentar a facilitat de Fuertes d’apropar l’amor a la quotidianitat. A continuació, es troba un repàs de la vida i dels amors més –i menys– sonats de la poeta per, finalment, introduir-nos de ple als seus poemes més romàntics, amb, fins i tot, alguns d’inèdits.

¡Tienen su nido en la cumbre!
La Brisa cuece castañas
y el Viento sopla la nube! –
– Gloria Fuertes, La Brisa y el Viento.

Hi ha quelcom que es va forjant, lentament, d’ençà que s’obren les pàgines d’aquest llibre, una sensació que et bressola cada cop més fins que t’adones que l’amor, per la Gloria, no és només estimar i ser corresposta, sinó també la soledat de no ser-ho, l’amor per la llibertat, per la justícia, pel seu barri i la poesia. Amb tot, això, la portà a ser una dona profundament pacifista, que anomenava a la Guerra Civil “Guerra Incivil”, i a erigir-se com a una persona que es donava a conèixer i que es feia a estimar. Amb una estètica queer i una ironia constant, Fuertes va ser capaç de burlar la censura de l’època i escriure i aparèixer públicament sense deixar mai de ser ella mateixa.

Aquesta entrega absoluta en cos i ànima, aquest escriure des dels marges i amb amor, troba el seu reflex més íntim en aquesta obra, “Lo que pasa es que te quiero”. Són en aquests versos on la temàtica amorosa esdevé la continuació lògica de la seva lluita:

“Besaré por no morir, amaré por no estar muerta”

És en aquest recull on podem despullar-la de l’etiqueta de poeta infantil i desfer la caricatura amb que sovint s’ha reduït a Gloria Fuertes. Llegir aquests poemes ens mostra una veu de resistència, una dona que escriu des de la solitud i des dels marges, des de la realitat de ser dona, bisexual, obrera i republicana en una Espanya classista, patriarcal i opressora. En aquell context, estimar lliurement i defensar la tendresa podia convertir-se en l’acte més profundament revolucionari.

Divertida i despreocupada, Fuertes sembla que juga amb les paraules, com si volgués tornar a aquells jocs de la infància en les places del barri; a la innocència pròpia d’un infant. Escriu per necessitat, com qui beu, com qui menja, com qui respira. Es mou entre la tendresa i la ironia, entre l’humor i la ferida. Juga amb els dobles sentits i amaga en aquest joc de paraules una enorme consciència del dolor i la solitud, però lluny de fer-se feixuc la seva naturalitat, aconsegueix acostar-la a qualsevol lector. És per això que no podem deixar de recomanar a tothom la seva obra, perquè tothom pot connectar-hi i extreure’n alguna cosa.

Fuertes, troba en el desig i l’amor un espai de llibertat innegociable. Malgrat la passió ferotge que emmarquen els poemes, són narrats des del deler d’allò quotidià: des de la cuina, el barri, el mar, la muntanya i la carn. Com qui no vol la cosa. Perquè per l’artista, estimar és això: pensar en l’altre mentre tens les mans ocupades. I així ho va fer al llarg de tota la seva vida.

“Quisiera ser la lluvia en tu pradera
o tú mi lluvia o yo tu mar y tú mi barco
o al revés, jugar,
ser siempre un niño que en el amor me crezco,
quisiera ser
todo lo que ya soy y aún no me merezco.” –
– Gloria Fuertes, Cuando me vaya.

Lo que pasa es que te quiero. Poemas de amor (y desamor) és una obra de 160 pàgines, publicada per l’editorial Blackie Books. La podreu trobar a la llibreria BoliBloc, del carrer Sant Quintí, 39.
https://www.bolibloc.cat/cat/libro/lo-que-pasa-es-que-te-quiero_159945