El Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa ha estat proposat pel Districte de Sant Martí per a la Medalla d’Honor de Barcelona, un guardó que distingeix persones i entitats que han destacat en la defensa de la ciutat i en la promoció dels seus valors cívics. Les medalles seran atorgades a la tardor.

“Ens ha sorprès, la veritat, no ens ho esperàvem”, explica Jordi Morell, membre fundador del Taller d’Història.  La nominació reconeix gairebé dues dècades de trajectòria dedicades a mantenir viva la memòria del barri: “I ho fem més enllà de la història que ensenyen els llibres; a través de testimonis anònims que ens expliquen de primera mà com és el barri i com ha canviat al llarg del temps amb les seves vivències i fotografies”, afegeix Jordi Morell.

Els orígens del Taller

Constituït com a comissió de la Federació d’Entitats del Clot- Camp de l’Arpa, el Taller va néixer l’any 2006 de la mà de Jordi Morell, Jordi Gras i Lourdes Mesia amb l’objectiu de fer recerca sobre la història local, difondre-la i cobrir un buit associatiu que existia al barri. Jordi Gras, aleshores president del Foment Martinenc i col·leccionista, va ser el dinamitzador del projecte i va aportar imatges, contactes i fons documental. Actualment, el Taller és un referent cultural del barri i forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, una xarxa de més de 100 centres.

Exposicions, llibres, itineraris…

“Una de les primeres coses que vam fer va ser coordinar-nos amb altres grups de Barcelona per participar en els actes commemoratius de la Setmana Tràgica l’any 2009, dissenyant fins i tot una programació d’itineraris”, explica Jordi Morell. Coincidint amb aquest esdeveniment, també van engegar el seu primer llibre d’història, dedicat a Els Encants i impulsat per Antonio Gascón.

Amb els anys, el calendari d’activitats i de publicacions ha anat creixent amb llibres com ‘El Clot Desaparegut’ o ‘Els Comerços del Clot’. Una de les grans joies del seu catàleg és, sense dubte, el llibre ‘Barcelona. El Clot-Camp de l’Arpa’, encarregat per l’editorial Efadós; un projecte col·lectiu fruit de la col·laboració del veïnat, que va aportar fotografies històriques d’entre el 1883 i el 1979. En l’actualitat, l’entitat organitza visites guiades al Centre Cultural La Farinera del Clot, una exposició anual per la Festa Major, taules rodones, conferències, xerrades i itineraris històrics pel barri (com el de les cooperatives obreres de consum, els cinemes, les escoles, el Clot ferroviari…). 

Les escoles, una assignatura pendent

Un dels objectius del taller que encara no s’ha aconseguit consolidar és establir un vincle amb els centres educatius per portar la història local a les aules. “L’interès a les escoles depèn de si hi ha algun docent implicat en el tema; si no és així, el projecte no pot reeixir”, lamenten des de l’entitat. Actualment, la col·laboració amb els instituts de la zona és molt pobra i es limita a situacions puntuals. Des del taller troben a faltar que se’ls tingui en compte a l’hora de planificar el curs escolar, especialment tenint en compte la proximitat física amb els centres.

Un projecte obert i plural 

El Taller té un equip amb perfils i trajectòries molt diverses. “Quan vam començar, mai vam voler fer un grup exclusivista ni amb una formació determinada perquè creiem que tothom pot aportar moltes coses. Per aquí ha passat molta gent que ha deixat la seva empremta. Com en Martí Ferrer, fotògraf, o l’Eugeni Renom, que ha impulsat el faristol de l’acadèmia Vila que hi ha al carrer d’Aragó”, explica Morell, que és historiador. Però també hi ha enginyers, periodistes, fotògrafs… tots comparteixen el seu interès per la història.

En l’actualitat formen part del taller Joan Àngel Frigola, Rosa Martell i Rafael Fando. I compten amb una àmplia xarxa  de col·laboradors: Cristina Paricio, Antoni Gascón, Enric H. March, Mateu Lucas, Rosalia Esparza, Marc Medir Navarro i Marc Pérez. L’entitat té la seu al Centre Cultura La Farinera, on es reuneixen cada dimecres amb les portes obertes a tothom. Rebre la Medalla d’Honor de l’Ajuntament seria, sens dubte, un reconeixement merescut a la seva trajectòria.