Rosa Martell Rofes. Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa
El cor del Camp de l’Arpa ens regala dos espais singulars que comparteixen una característica curiosa: tots dos han estat durant molts anys coneguts popularment per noms d’animals. La plaça de les Tortugues i la plaça de l’Oca no són només punts de trobada, sinó testimonis vius de la memòria col·lectiva i de com la voluntat popular acaba batejant els seus espais públics.
El passat 2023, el barri va viure una fita històrica amb l’oficialització de la plaça de l’Oca, tancant un cercle de reivindicació veïnal que ens recorda que el veïnat és part activa de la història del barri i de la ciutat.
D’on venen les tortugues i altres animals
Després de la 2a Guerra Mundial, va sorgir a Europa una nova tendència: els “parcs infantils d’aventura”. En un continent que intentaven refer-se, es van fer servir les runes i materials reciclats per crear espais on els infants no tinguessin sensació de risc i es transmetès percepció d’un entorn controlat.
La plaça de les Tortugues, a la dècada de 1970. Autoria desconeguda. Arxiu Municipal del Districte de Sant Marti.
A la dècada de 1950, aquesta filosofia va aparèixer als Estats Units. Allà, pioners com Jim Miller-Melberg i Milton Hebald (Creative Playthigs), van ser els creadors de les escultures abstractes que van canviar la forma de jugar dels nens, escultures que encara avui s’utilitzen en àrees de jocs infantils. Des de la tortugues fins a marsopes, la casa de la lluna o inclús camells. Al Marion Park, Washington D.C. després de 60 anys hi podem trobar-ne les més antigues.
Cartell publicitari de Creative playthings, inc
Espanya no va quedar al marge d’aquesta moda. Ciutats com Madrid, València, Cadis o Marbella, així com les illes Balears i Canàries, van adoptar aquests animals de ciment, però va ser Barcelona la ciutat que els va acollir amb més entusiasme, convertint-los en una icona indiscutible dels seus parcs infantils.
Records de ciment i acer
Les tortugues de ciment van ser un referent en els parcs infantils de la Barcelona de mitjans del segle passat. No va ser un cas aïllat del nostre barri. Cap als anys 70 es calcula que hi havia unes 23 tortugues censades, repartides per tota la ciutat.
Dues nenes sobre la tortuga gran, l’any 1964. Autoria desconeguda. Fons Pilar Bofarull Mallofré.
El seu origen, a Barcelona, ens transporta a la dècada de 1969, quan l’escultor Antoni Segarra i Colomer, les va concebre com un element de joc, una estructura de ciment buida per dins i diverses de petites i massisses al voltant. Es van instal·lar a diversos espais de la ciutat unes figures de ciment que van marcar la infantesa de generacions: una tortuga gran amb forats per explorar-ne les “entranyes” i d’altres de més petites que servien de seient. Havien estat l’espai de jocs de la nostra infantesa a diversos barris de Barcelona. Se’n podíen trobar al parc de la Ciutadella, als jardinets del carrer de Lleida, al turó de la Peira, a Diagonal – Ganduxer…
Dues criatures sobre una de les tortugues dels jardins de la Glorieta a València, a la dècada de 1960. Foto: RFM.
Entre finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980, Barcelona va iniciar una remodelació dels seus parcs per adaptar-los a les normatives europees de seguretat. El ciment es considerava un material massa dur per les caigudes i les estructures buides es consideraven poc higièniques. Tot i que les figures originals van desaparèixer del nostre barri amb la remodelació dels anys 80, l’esperit de l’animal roman intacte.
La nostra plaça de les Tortugues
Des de 1958, situada a la cruïlla dels carrers de Còrsega, de Rogent i del Freser, la plaça de Sant Josep de Calassanç és, en la memòria dels veïns del barri, la “plaça de les Tortugues”.
Avui, l’escultura d’acer de Joan Bennassar, Llar per a la tortuga dels vuit anells, presideix l’espai com un homenatge a aquells jocs d’antany. A més, aquest indret marca un punt històric clau: l’antic camí d’Horta que pujava pel carrer del Freser, un lloc que ja fa dos segles atreia els primers pobladors gràcies a la seva abundància d’aigua.
La plaça de l’Oca: l’ànec que va trobar la seva llar
Baixant per l’eix de Rogent fins a la cruïlla dels carrers de València i dels Enamorats, trobem la segona joia del barri. Durant dècades va ser una placeta sense nom oficial, coneguda només pel veïnat com la plaça de l’Oca per l’estàtua de bronze que corona la font (que, malgrat el nom popular, l’autor Frederic Marès va dissenyar originalment com un ànec).
La història d’aquesta figura és gairebé de novel·la:
- 1925: Esculpida per encàrrec de l’Ajuntament per anar a la Diagonal.
- 1950-1958: Instal·lada a les Corts (plaça de Comas).
- Finals dels 50: Arriba finalment al nostre barri, on s’integra de tal manera que s’ha convertit en una icona, vestint-se de morat pel 8M o lluint el mocador de la Festa Major.
La victòria del Nomenclàtor popular
El camí cap a l’oficialitat no ha estat curt. Després d’una llarga reivindicació veïnal iniciada el 2010, la Ponència del Nomenclàtor va donar tràmit a la petició el 2022. Finalment, l’11 de març de 2023, es va descobrir la placa que dona el nom de plaça de l’Oca a aquest espai rectangular entre els carrers de València, de Rogent, dels Enamorats i de la Corunya.
La norma més destacada per posar nom a un espai és que el personatge a qui es dedica hagi mort fa més de cinc anys… però en aquest cas, la “personalitat” de l’Oca ha pogut més que qualsevol protocol.
I la història continua. El passat 19 de març de 2026, després d’una llarga reivindicació de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot – Camp de l’Arpa i aprofitant la futura remodelació de la plaça, l’Ajuntament aprovà modificar la denominació de l’actual “plaça de Sant Josep de Calassanç” perquè passi a portar oficialment el nom de “plaça de les Tortugues”. Si bé actualment al Nomenclàtor i a la placa hi consta el nom del sant, tot el barri la reconeix pel seu vincle amb l’imaginari animal, estaria bé que pogués tornar a la plaça alguna de les tortugues petites, que de segur son en algún magatzem de l’Ajuntament de Barcelona.
Dues places, dos animals i una identitat compartida que ens recorda que els noms dels carrers no els fan només les institucions des dels despatxos, sinó, també, la gent que els camina, els viu i els recorda.
****
Fotografia de portada | Dues nenes jugant en una instal·lació a la plaça de les Tortugues, l’any 1964. Autoria desconeguda. Fons Pilar Bofarull Mallofré.
