El Tolc, una de les dues bèsties dels Diables del Clot, ja té una història d’origen. Amb motiu dels 30 anys de la figura, que es va celebrar el novembre passat, la colla ha publicat un conte il·lustrat que transforma la seva llegenda en un relat per a infants i famílies.
El llibre va néixer lligat a l’espectacle de foc d’aquell aniversari. Cada festa major, els Diables munten al Parc del Clot una mena de «teatrillo pirotècnic», i el del 2025 va estar dedicat, precisament, a la llegenda del Tolc. D’aquella representació en va sorgir la idea de fer-ne un conte. «Vam pensar que seria bonic fer-li aquest homenatge i presentar-lo en forma de conte per als infants», explica en Marc Rico, membre de la colla i un dels impulsors del projecte.
Una història per situar el Tolc al Clot-Camp de l’Arpa
La història que explica el llibre no és real; el Tolc «no és una bèstia històrica», recorda Rico, sinó una mitologia inventada per arrelar la figura al barri. «El que volíem era crear una història que l’envoltés i que el situés al barri», diu. Per fer-ho, la colla es va basar en una època medieval i va comptar amb un membre que participa en el Taller d’història del Clot-Camp de l’Arpa que els va facilitar mapes de l’època, «per no inventar-nos coses». En aquell temps, la zona era gairebé tot camps, amb poc més que un molí on ara hi ha la plaça del Mercat, l’església de Sant Martí i la sèquia; així que els autors s’hi van prendre la llicència d’afegir-hi un poble i uns habitants.
Al relat, unes forces malignes (encarnades en Nyerra, una bruixa de la mitologia catalana) intenten emportar-se el Tolc cap al seu costat, i la bèstia, desbordada, comença a destrossar la vila. És llavors quan hi apareix Sant Martí, que li ensenya a reconèixer les seves emocions. «Li diu que respiri, que es calmi, que tot el que sent és real, però que no ho ha de transformar en ràbia ni en destrucció, sinó que pot decidir ajudar i convertir-ho en coses positives» resumeix Rico. El conte també va guanyar una mirada feminista de la mà de la il·lustradora: «Nosaltres havíem pensat en un bruixot, i ella va proposar la Nyerra», perquè no sigui sempre la dona la dolenta», explica.
Fer arribar la cultura popular als més petits
Darrere d’aquestes decisions hi ha la voluntat de fons del projecte: fer arribar la cultura popular als més petits. Els Diables fa temps que noten que la tradició d’anar als correfocs en família s’ha anat diluint. «Molta gent es queda fora, gravant o mirant l’espectacle sense participar-hi», lamenta Rico, que reivindica el conte com un pont cap a les noves generacions i un instrument de relleu generacional. L’objectiu, diu, és «engrescar la gent més jove».
El conte és «totalment autoeditat». La colla, organitzada en comissions, va crear una subcomissió que va traspassar la llegenda a la il·lustradora Gina Portillo, veïna del barri i vinculada als Diables des de fa anys. El procés va arrencar el març del 2025 i va acabar, contra rellotge, al novembre. No es van plantejar buscar editorial: «Ens feia il·lusió fer-ho nosaltres», diu Rico. Amb una línia de subvenció de la Diputació, el van imprimir a una empresa de la Sagrera, en una tirada de 200 exemplars, dels quals encara en queda una seixantena. Es va presentar a la festa major, va tenir prevenda i va anar guanyant lectors per Nadal i, sobretot, per Sant Jordi. La colla també l’ha portat a les escoles del barri.
Una bèstia amb un nom escollit pel veïnat
Curiosament, el nom de la bèstia (que no és altra cosa que «Clot» llegit al revés) no el van decidir els diables, sinó el veïnat: fa dècades es va fer una consulta popular amb bústies repartides pels comerços, i en va sortir el Tolc, una figura catalogada dins del bestiari popular com a gàrgola. L’altra bèstia de la colla, el Porc, més jove (del 2013), no apareix al llibre, tot i que Rico no descarta reservar-li un conte propi.
De cara al futur, la colla es mostra prudent; admet que planificar a llarg termini «no ha sigut mai gaire l’estil» de la casa, però confia en la seva pròpia empenta. «Dels poquets que puguem ser, si ens trobem i ens engresquem, poden sortir coses com aquesta en molt poc temps», diu Rico. La colla de diables més antiga de Barcelona, de moment, ja ha aconseguit que el Tolc tingui, després de 30 anys, una llegenda per explicar.
