Hi ha una part del barri que sovint queda invisibilitzada. Quan els diables encenen les bengales i tothom canta plegat per tancar la Festa Major, poca gent pensa en les reunions de maig, els permisos i els plànols que hi ha al darrere. D’això se n’ocupa la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, i ho fa amb persones voluntàries.

Ens hi asseiem amb en Josep Lluís Alonso, nascut i criat al Clot-Camp de l’Arpa, que va entrar a la “Fede” fa 24 anys com a representant de l’ AMPA de l’escola dels seus fills i n’ha estat secretari i president: “ara dono la turra com a vocal amb més antiguitat”. I amb l’Eva Concha, que ve del Foment Martinenc i de l’agrupament escolta Terra-nova, i porta les xarxes de l’entitat. Són la persona més gran i la més jove de la junta: memòria i relleu a la mateixa taula.

Per a qui no ho conegui, què és la federació?

Josep Lluís Alonso: Una instància de coordinació de totes les entitats i grups que treballen al barri. Va néixer de la voluntat de recuperar la cultura popular al Clot-Camp de l’Arpa i va ser impulsada, sobretot, per l’ AVV.

Eva Concha: Amb els anys s’ha convertit en el punt d’unió de la comunitat. Perquè la Fede no és una entitat sola, són les 44 entitats federades.

I què hi guanya una entitat quan es federa?

E. C.: És una porta d’entrada per fer activitat al barri i per conèixer tot el que s’hi cou, perquè el cicle festiu es mou des del nucli de la Fede. Aquí coneixes totes les entitats que hi ha al Clot-Camp de l’Arpa. Som un barri on els canvis costen, i això ho fa més fàcil.

Els orígens són del 1977. Què va empènyer el barri a organitzar-se?

J. Ll. A.: Veníem d’una cultura en què hi havia moltes festes majors: la del Foment, la de l’Orfeó, la de la Formiga Martinenca… cadascuna per als seus socis. La gran feina de la Coordinadora d’Entitats va ser convertir-ho en una de sola. El sentiment de barri ja hi era, però el “jo soc del Foment”, “jo soc de l’Orfeó”, ho segmentava tot. El que es va aconseguir és que el treball que feien les entitats endins sortís al carrer i fes un bé a la comunitat.

E. C.: I, sobretot, hi havia una voluntat de fer el barri nostre.

Molta gent no sap que el Centre Cultural la Farinera i el Casal del Barri EAMP els gestioneu vosaltres.

J. Ll. A.: Ve de lluny. Des de l’inici de la democràcia es reivindicava que la fàbrica de farina fos un centre cultural. Quan l’ Ajuntament la va comprar, es va dir que la gestió seria compartida amb la Coordinadora d’Entitats. El problema? Que la Coordinadora no era una entitat formal. Per això, el 1998, ens vam constituir com a federació. I ho vam fer amb una idea molt clara: que el centre cultural no competís amb les entitats ni les substituís, perquè l’Orfeó, el Foment o la Formiga ja tenien vida pròpia.

I com s’acaba gestionant un equipament així?

J. Ll. A.: Per convenis amb l’ Ajuntament. El primer era de cogestió; el 2004 passem a gestió cívica, i és aquí quan comença la nostra història seriosa: un grapat de voluntaris responsables d’un equip de catorze persones.

Éreu dels primers?

J. Ll. A.: Dels pioners de Barcelona. Quan comencem, només hi havia l’ Ateneu Popular de Nou Barris. I que quedi clar: rebutgem l’etiqueta de «col·laboració público-privada». No som una entitat privada, som comunitària.

Per què és millor que ho gestioneu vosaltres i no una empresa?

E. C.: S’ha demostrat moltes vegades que és molt millor que coses així es gestionin per les persones que viuen al barri, i no pas per un polític que sovint ni el coneix ni entén la importància de certes coses pel veïnat.

J. Ll. A.: Ho comparem amb la Verneda, on el centre cívic és de gestió municipal i acaba gestionant-lo una empresa. La sinergia entre un equipament gestionat per una empresa i la plataforma d’entitats no és la mateixa que si és la plataforma qui el gestiona.

Quines són les reivindicacions d’ara?

E. C.: Poder ocupar espais. Tenim molt pocs d’oberts: el parc del Clot, la plaça de la Foguera, la plaça del Mercat… i no gairé més. Alhora, a la zona del Camp de l’ Arpa, hi ha poca activitat per la falta d’espai, i tota la festa s’ha de traslladar abaix. Demanem que es prioritzi el que és comunitari, perquè hi ha esdeveniments que ocupen el carrer i són privats. També hem de donar veu a les entitats que es queden sense local, com ha passat amb entitats de lleure del barri.

I una tasca important que tenim és ensenyar al barri que que hi hagi soroll al carrer és positiu. Un barri amb vida és un barri menys conflictiu: com més activitat hi ha, més segur i més a gust t’hi sents.

Quines han estat les grans fites?

E. C.: La creació del calendari festiu. Es comença amb només la Festa Major i després s’hi va afegint la resta.

J. Ll. A.: I ens vam inventar les festes de primavera, amb la cercavila de cultura popular, que també és bastant única: hi ha els castellers, geganters, diables, bastoners, l’esbart… El Clot té una riquesa de colles increïble, i és dels barris amb més entitats de lleure educatiu; en això som campions.

Quin és el gran repte de la federació?

J. Ll. A.: El relleu. No som un treball fàcil de transmetre. I des del districte se’ns ha dit, de vegades amb una mica de raó, que la federació hi és “només per a les festes”. Un desig nostre seria fer més treball social: inclusió, habitatge, infància…

E. C.: L’important és engrescar la gent jove (o no tan jove) perquè vingui a ajudar i aporti un punt de vista nou. I també animar entitats com el Centre Cultural Islàmic a participar més, perquè és un barri amb molta migració i, quan véns a la federació, no la veus.