“En el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d’un reixat amb tot de camèlies plantades (…) havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília.” Així és com la protagonista va anar a parar a la torre eclèctica del districte del Guinardó, amb només unes hores de vida. “Asseguda al graó anava creixent” envoltada de les visites de les veïnes xafarderes, de begudes de til·la i del jardí amb rosers, camèlies, glicines i heura. Però, malgrat la bellesa d’aquella llar, una profunda frisor per saber qui era la impulsa a saltar la reixa del jardí i a iniciar-se en el joc de la ciutat.
“Allà dintre no hi havia res que fos meu i a fora hi havia els carrers i l’aire.”
L’autora catalana, Mercè Rodoreda, relata d’una forma molt seva el camí que recorre la Cecília des de la por incipient de les primeres sortides fins que els carrers de Barcelona es converteixen en un pati on ella es mou i creix, coneixent fins als racons més sòrdids. Encantada pels penjolls de creus brillants, les sabates de taló fent cloc-cloc i les olors atraients dels bars, la Cecília caurà en moltes trampes amb un esquer dolç com la mel. Dia rere dia s’il·lusionarà i decebrà a parts iguals, mentre l’acompanya la seva sed insaciable per trobar el seu lloc al món.
Si bé en alguna ocasió toparà amb una vella amiga o antiga coneguda que li farà un cop de mà, en la majoria d’ocasions es veu envoltada per homes que la volen per ells; homes alts, baixos, alguns de procedència humil, d’altres de burgesos, i alguns altres amb complex de burgesos, amb barba, amb dents d’or… Ells, tot i les seves diferències, sempre tindran una cosa en comú, no tenen la resposta que busca la Cecília.
En aquesta línia, tradicionalment l’obra ha estat entesa com la cerca d’omplir el buit que sent la Cecília a través dels homes que es creua, i així es llegeix en les solapes de les edicions més antigues. No obstant, creiem que actualment és possible una altra lectura on, tot i que la relació que té la protagonista amb els homes és un element important en la narració i també en la seva pròpia història, un altre punt de vista podria permetre’ns posar l’ull en l’estructura social i en la raó per la qual la Cecília és tantes vegades maltractada i enganyada per homes que poden actuar amb un lliure albir i una moral dubtosa mentre són emparats pel sistema. La Cecília Ce, doncs, seria el retrat d’una dona supervivent que navega per un sistema d’espines dissenyat per aprofitar-se d’ella i de la seva innocència.
La càrrega semàntica en aquest llibre, l’ús de les paraules, com és usual en l’autora, està pensada i buscada, aportant una dimensió més enllà del que es diu explícitament. Com a mostra, el títol del llibre, homònim al carrer on passa els primers anys la protagonista, la significació de les camèlies; bellesa freda, perfecte i sense olor, ens transporta a la dualitat entre la tendresa i la duresa, tan present dins el món de la Cecília, embolcallada per una innocència i una desconeixença cap al món que l’oposa als seus avesats companys, que viu en solitud i desconcert la seva manca d’arrel mentre la devoren les ganes de viure.
Concloent, El carrer de les Camèlies encapsa a la perfecció l’univers oníric de Rodoreda, en una Barcelona viva i convulsa. El retorn de la Cecília Ce a la torre del Guinardó, després de sobreviure a la impunitat de tots aquells homes i a l’hostilitat de la ciutat, serveix per a fer un reclam del seu lloc al món amb una identitat forjada exclusivament per ella mateixa. L’obra és, així, una reivindicació per a deixar de buscar coses perdudes i d’enterrar enamoraments.
Laia i Sophie, llibreteres de Bolibloc
****
El Carrer de les Camèlies és una obra de 256 pàgines, publicada per l’editorial Club Editor. La podreu trobar a la llibreria BoliBloc, del carrer Sant Quintí, 39.
https://www.bolibloc.cat/es/libro/el-carrer-de-les-camelies_179558
