Cada Pasqua, l’aparador de la Pastisseria La Palma, al carrer del Clot, es transforma. Hi apareix una mona gegant de més de 30 quilos de xocolata que converteix la tradició de la Pasqua en un acte solidari. Aquest 18 d’abril se celebrarà “La Mona Solidària”, una recollida d’aliments disfressada de festa, amb gegants, diables i xocolata per a tothom. Enguany la temàtica és Mario Bros, i la jornada serà de 10 a 14 h. En Ramon Pérez, tercera generació al capdavant d’aquest negoci centenari del Clot, ens explica com va néixer la idea, com ha evolucionat al llarg dels anys i on es troba avui.
Com va começar la idea de la Mona Solidària?
Ramon Pérez: El primer any vam fer una mona gegant, la vam treure al carrer i al cap de cinc minuts ja no quedava res. Va venir moltíssima gent i tothom va agafar un tros de xocolata sense portar res a canvi. Vam pensar que no era coherent amb la nostra política com a pastisseria ni amb els nostres valors, i que una cosa amb tant de valor podia tenir una utilitat solidària. Vam contactar amb el Banc dels Aliments i vam acordar que la gent trencaria la mona aquí i que, a canvi d’aliments de primera necessitat, els participants tindrien una peça. Va funcionar, i tot el que vam recollir va anar a parar al Banc.
I com va evolucionar a partir d’aquell moment?
R.P.: L’any següent l’Orfeó Martinenc va participar amb música, van venir els gegants, estava ple de gent… i així ha continuat. Tot va créixer de manera molt natural, gràcies al veïnat i a les entitats.
A banda de la mona, heu fet altres accions solidàries al llarg d’aquests anys?
R.P.: Sí, durant 17 anys vam organitzar tallers de xocolata amb escoles. Va sorgir perquè la meva filla petita anava a una escola d’aquí al barri i vam engegar-ho. Els nens venien a la pastisseria, feien xocolata, i el que pagaven anava íntegrament al Banc dels Aliments. Fins a l’any passat van passar per aquí 650 nens i 250 persones en tallers d’adults. Tots junts aportaven uns 2.000 euros anuals a la recollida, a més dels aliments del dia de la mona.
I enguany no ho heu pogut fer.
R.P.: Aquest any no, per desgràcia. Per una banda, jo ja m’he fet gran i al final no arribes a tot arreu. Per l’altra, hem tingut baixes a l’empresa i no hem pogut assumir la càrrega de feina que suposa. Organitzar els tallers vol dir tenir personal pagat fora d’horari, a vegades fins a uns horaris que jo ja no puc mantenir. Tot i que era una activitat sense ànim de lucre per a nosaltres (no cobraven res) al final tenia un cost real per a l’empresa. Hem hagut de posar prioritats. Però la mona solidària la seguim fent.
Quina despesa representa fer la mona?
R.P.: Entre la feina, el material i tot el que comporta, la mona suposa uns 4.000 euros. Però a vegades no tot és negoci en un negoci, sobretot en la nostra feina. Però tenim il·lusió per fer-ho. A més, vulguis o no, aquesta mona gegant exposada durant tants mesos ens dona molta visibilitat. Als nens els agrada molt, som creadors de il·lusions. La pastisseria sempre porta festa al barri, i això és el que preval.
Enguany la temàtica és Mario Bros. Com escolliu el tema cada any?
R.P.: Intentem que la temàtica arribi a tothom alhora: que enganxi gent de 50 anys i canalla de 10. El Mario Bros funciona perfectament en aquest sentit, igual que l’any passat vam fer Dragon Ball. Al llarg dels anys hem passat moltes temàtiques. Una que recordo especialment és la dels Barrufets, que va ser excepcional: fins i tot ens van venir persones de Valladolid vestits de “pitufos”. Vam fer un any el Barça, que ens va costar molt perquè demanar permisos al Barça és complicat, però al final ho vam aconseguir. Fa dos anys vam fer un ou gegant que a la tarda va petar sol, d’una explosió, perquè algun nen havia picat massa fort. Cada any una cosa diferent.
I com s’elabora tècnicament una peça com la d’enguany?
Funciona principalment amb motlles. En aquest cas me’n va deixar un pastisser conegut, el vam fer servir i ja està. Hi hem dedicat uns cinc o sis dies de feina. Ara la xocolata es treballa molt amb serigrafia, que és com una fotocòpia feta amb una impressora especial: dona molt color i molta visibilitat sense portar tanta feina manual com abans. Ha canviat molt. Ja hi ha algun tros que s’ha trencat i l’hem arreglat dues o tres vegades, però l’hem deixat així. Al final, el dia de la jornada, la mona s’acaba trencant de totes maneres.
Com funciona la participació el dia de la mona?
Qualsevol persona que vulgui un tros de mona ha de portar un aliment de primera necessitat (arròs, llet, llegums) o fer un donatiu a la guardiola que tenim aquí fora. Aquest any acceptem les dues opcions perquè hem après que no sempre és pràctic que tothom porti aliments, quan venien nens molt petits no podien amb tot, i parlant amb el Banc dels Aliments vam veure que la donació en metàl·lic també funciona molt bé. A més, enguany els nens d’entre 3 i 12 anys es poden apuntar a la botiga fins al 16 d’abril per tenir l’oportunitat de ser ells qui trenquin la mona.
Quines expectatives teniu per a la recollida d’enguany?
La nostra il·lusió és la mateixa de sempre, però la realitat és que cada any costa una mica més. Jo recordo que al principi recollíem quasi mil quilos de gènere i ara estem sobre els 400. I enguany, a més, no tindrem els 2.000 euros que aportaven els tallers escolars. És el primer any que passarà, i ho notarem. Tot dependrà de com respongui la gent. El gran problema és que la situació econòmica pesa. Nosaltres hi posarem tot el que puguem, però al final és el veïnat qui ha de respondre. Esperem que se’n recordin i que vinguin.
El perfil de qui ve és sobretot gent del barri?
Sí, majoritàriament. Quan fèiem els tallers, venien nens d’escoles de tot Barcelona, però el cor de la jornada sempre ha estat el veïnat del Clot
Quin paper hi juguen les entitats del barri en la jornada?
Són fonamentals. L’Orfeo és qui coordina les colles: els Diables del Clot, el Ball de Bastons, els Gegants… A vegades també hi ha Falcons i Castellers. Hi ha una persona, la Joana, que és qui mou tots els fils. Jo li poso la data al setembre i ella s’encarrega de lligar les actuacions amb totes les colles.
Ets tercera generació a la pastisseria. Fins a quin punt la mona solidària forma part de la identitat de la casa?
Moltíssim. Quan era petit, totes les pastisseries del Clot feien mones gegants. Ara no en queda cap altra que ho faci. Les pastisseries han anat desapareixent, i les que queden ja no fan mones grans perquè tot val diners i perquè tampoc es troba fàcilment gent que sàpiga fer-ho. Nosaltres ho hem continuat perquè forma part del que som.
La Mona Solidària es podrà trencar el proper 18 d’abril, de 10 a 14h, davant la Pastisseria La Palma del Clot. Per aconseguir un tros n’hi ha prou amb portar un aliment de primera necessitat (arròs, llet o llegums) o fer un donatiu a la guardiola. Els nens d’entre 3 i 12 anys que vulguin ser ells qui trenquin la mona poden apuntar-se a la botiga fins al 16 d’abril. La Mona els espera.
