Bruixes, fantasmes i petits monstres han omplert aquest divendres a la tarda el carrer de Rogent per la ‘Piruleta o malifeta’, la iniciativa de l’Eix Clot que convida els infants a entrar disfressats als comerços del barri a recollir caramels. Hi va haver cues a les botigues, i alguna es va quedar sense caramels mentre encara n’arribaven més nens.
"La veritat és que fa moltíssima gràcia, perquè els veus que venen petits i van mirant la mare com dient: ‘què he de dir?'", explica la Maite Roca, propietària de la botiga Bell Cap. "I et fa molta gràcia, perquè alguns encara no saben ni parlar." La seva botiga hi ha participat sempre, i aquest any l’onada de visites la va sorprendre. "Hi ha hagut un moment, una marabunta, que no sabia si eren nens o si eren veritablement esperits que anaven per tot arreu", riu.
Hi havia tanta gent que, mentre parlava amb El Clotenc, hi va entrar un altre "fantasmeta" i ja no quedava res per donar-li. "Se’ns han acabat els caramels", li diu.
A la Farmàcia Basté ja anaven avisats. "L’any passat hi va haver molts nens i es va omplir molt la farmàcia, així que aquest any ja havíem fet previsió de caramels", explica Anna Molés, que hi treballa. "Mira quanta cua!", afegeix. A banda dels caramels, una companya seva que és maquilladora pintava la cara als infants que ho volien.
Més vida per al comerç de proximitat
Per a l’Anna, l’efecte va més enllà d’una tarda. "Sento que en aquest barri hi ha molta gent molt cohesionada, i suposo que va bé per conèixer els comerços i anar als petits locals de tot el barri. Uneix molt la gent.", explica.
Les famílies ho veuen igual. "Molta vida", resumien la Laura, la Marta i la Yolanda, tres veïnes que hi havien anat amb els seus fills. "Al final la gent coneix més les botigues del barri, és una forma de fer barri, de socialitzar tots plegats."
Una tradició al carrer de Rogent
Per a moltes famílies, Piruleta o malifeta ja és una cita fixa. "Venim tots els anys", explicaven les tres veïnes. La majoria dels seus fills van a la mateixa escola, i aprofiten la tarda per fer la ruta per les botigues i acabar sopant plegats en algun lloc del barri.
L’Andrea, que hi anava vestida de bruixa, hi va, diu, des del primer any, "quan la nostra filla encara era molt petita, amb dos anys". Recorda que la proposta "va sorgir una mica espontàniament dels comerços" i que la gràcia és aquesta: "Que els nens puguin arrasar amb el carrer, que puguin retrobar-se, jugar i recordar al barri que això també és seu".
Sigui més Castanyada o més Halloween, ella explica que l’important és "veure tot el barri jugant i gaudint."
