Una veïna del Clot de 26 anys va ser assassinada el 21 de març de 2022. L’home que l’havia agredit, humiliat i perseguit durant anys va posar fi a la seva vida estrangulant-la. Ella l’havia denunciat dies abans. Estava tramitant una nova denúncia. Però no va arribar. La va matar abans.
Ara, tres anys després, s’obre el judici a l’Audiència de Barcelona. A la banqueta dels acusats, el seu assassí: un home de 37 anys que podria enfrontar-se a una pena de fins a 42 anys de presó per assassinat amb traïdoria, maltractament habitual, amenaces, assetjament i vulneració de la intimitat. La fiscalia en demana 38. La família, que exerceix l’acusació particular, exigeix el màxim.
Una relació de 8 anys marcada per la violència
Van començar a sortir quan ella tenia 18 anys i van tenir un fill en comú. Rere la porta del pis on vivien junts s’hi amagava un infern: control, gelosia, càmeres amagades per vigilar-la, exigències de desbloquejar el mòbil, proves constants d’on era i amb qui. Els insults i cops eren habituals. L’horror, diari.
La jove va resistir vuit anys, el va deixar, i ell va començar a seguir-la, a esperar-la davant la feina, a enviar missatges amenaçadors. “Els fotré dues punyalades”, va escriure a la germana de la víctima només cinc dies abans de matar-la.
La denúncia que no va poder ser
El 16 de març de 2022, ell la va agredir públicament. Davant el seu fill i la seva nova parella, li va buidar una llauna de cervesa pel cap. Ella va anar als Mossos i el va denunciar, i dos dies després hi va tornar per ampliar la denúncia amb més episodis. Però no va tenir temps de ratificar-la davant del jutge.
Cinc dies després, estava morta.
L’acusat es va entregar voluntàriament a la Guàrdia Urbana. Va confessar el crim. Ara, la seva defensa intenta rebaixar la pena: demanen que se’l condemni només per homicidi dolós, no pas assassinat, i al·legen que estava alterat pel consum de drogues i alcohol. També reclamen atenuants pel fet d’haver confessat.
Durant les primeres sessions del judici, les germanes i el germà de la víctima han comparegut davant el tribunal. Els seus relats són esquinçadors. Han parlat d’una dona que vivia amb por, atrapada. D’un home gelós, possessiu, que volia controlar cada moviment. D’un fill petit, avui sota custòdia de la família materna, que creixerà sense la seva mare.
Aquest no és només un cas judicial. És una ferida oberta al Clot. Un record amarg de com les estructures fallen, de com les denúncies no arriben a temps, de com la violència masclista assassina. La justícia ha de parlar.
Fotografia | Ajuntament de Barcelona