Primer, una tassa de xocolata. Després, el ritme dels tabals. I, quan ja és fosc, el foc. Així ha estat aquest dissabte la Cursa de Bèsties dels Diables del Clot, una tarda que ha omplert el barri de famílies, pólvora i il·lusió.
"És un acte que jo recomanaria veure almenys una vegada a la vida, perquè sents l’emoció de la cursa", resumeix Marta Cailà, membre dels Diables del Clot, que fa quatre anys que l’organitza.
Una tarda que comença amb xocolata
La festa ha arrencat a les cinc amb la plantada de bèsties, i mitja hora més tard arriba un dels moments preferits dels més petits: el berenar. "Normalment el que fem és xocolata amb coca per a tot el veïnat", explica Cailà.
La xocolatada és també el punt de trobada de moltes famílies. "Ve molta gent amb infants, amb famílies, que venen a veure la cursa també", diu. I té un paper clau per a la colla: "Això ens ajuda a finançar aquest acte".
A les sis i quart, els tabalers han pres el relleu amb una tabalada pensada perquè "també es pugui escoltar una miqueta de música tradicional". I tot seguit, el sorteig, que decideix com anirà la cursa.
Set bèsties i molt de foc
Després dels lluïments, en què les bèsties han mostrat tot el seu foc, a dos quarts de vuit ha començat la cursa. Hi competeixen dues categories: les bèsties amb rodes i les que es porten a pes.
"Normalment a la cursa participen quatre bèsties amb rodes i quatre bèsties a pes", explica Cailà. Aquest any, però, la xifra ha canviat una mica: "Només en som tres de rodes, però n’hi ha quatre de pes". Del Clot n’hi ha dues: el Tolc (a rodes) i el Pork (a pes).
A més, la cursa es locuta en directe perquè el públic no es perdi res. "Tothom pot saber què és el que està passant en el mateix moment", diu.
Mesos de feina perquè tot rodi
Darrere d’una nit de foc com aquesta hi ha mesos de preparació. "Per tal d’organitzar-lo comencem al mes de febrer, a contactar amb colles, mirar què hem de fer, de quina manera…", explica Cailà. El resultat, expressa, es nota: "Quan arribem al dia de la cursa, ja va tot bastant rodat".
Es defineix com "un diable més" a qui agrada organitzar coses dins de la colla. Després de quatre anys al capdavant, té clar que la cursa ja té vida pròpia: "És un acte que tira bastant per si sol".
Molt més que un espectacle
Per als Diables del Clot, la cursa és una manera de mantenir viva la cultura popular. "És un plaer poder preparar totes aquestes coses, perquè ajuden a fomentar la cultura catalana, que al cap i a la fi és una de les coses que fem aquí, dins de l’Orfeó Martinenc", diu Cailà.
"No sé quanta gent som, però en som molta, i la gent sempre intenta participar d’aquest acte. És molt maco", afegeix. Tant, que la cursa ja és una cita marcada al calendari: "Quan comença la festa major, tothom ja sap que hi ha la cursa".
