La nit de Reis d’aquest gener, en Miquel Àngel Jané va aixecar el cap de la tauleta on veia el sorteig i va dir a la seva família que acabava de repartir el primer premi. Feia dies que deia que passaria, i no mentia.
Jané va comprar l’administració número 73 del carrer de Rogent el 2020 per obrir ‘Loteria el Clot’, just després del confinament, sense haver jugat mai a la loteria i amb el consell explícit d’un conegut de no fer-ho. Sis anys després, ven a tot Espanya, obre 362 dies l’any i diu, amb els números al davant, que té el 32% de possibilitats de repartir un gros aquest Nadal.
Compres l’administració el 2020, just després del confinament. Per què?
Aquesta és la pregunta que em fa tothom (riu). Jo en aquell moment havia de buscar un negoci amb què pogués arribar a la jubilació. Vaig fer un estudi de quins negocis podien ser viables en aquell moment, i va sortir la loteria. De fet, va sortir des d’un punt de vista molt empresarial, perquè jo mai no havia jugat ni a una primitiva, ni a una bonoloto, ni a res d’això.
Vas consultar algú que hi entengués?
Sí, de fet, aquesta persona a qui vaig preguntar em va dir "no ho facis", però aquesta ha acabat sent la meva realitat.
I la llicència que compres aleshores ve de lluny.
Sí, és del 9 d’abril de 1915. La persona que va demanar la llicència la va transmetre a la seva filla, i la filla va venir a viure aquí a Barcelona. Quan ella va deixar el negoci, va ser quan m’hi vaig col·locar. Són 110 anys, té molta història.
Què et vas trobar quan vas obrir la persiana?
Les administracions de loteria, en general, no són gaire atractives. En soc molt conscient. Per això vam pintar la persiana i vam fer que l’interior fos agradable. A poc a poc hem fet un establiment molt integrat al barri, on a la gent li agrada entrar.
Sis anys després encara hi toques coses.
Soc molt inquiet i tot el dia estic mirant de quina manera fer que això sigui més atractiu. Et diré una curiositat: el 2024 em van donar un premi com a "el lotero mas innovador de España". Ja té gràcia, la cosa, però sí.
I també impulseu la venda digital.
Avui, si volem créixer, està molt bé que treballem amb el barri, però no podem estar tancats només aquí. Des del 2020 estem en desenvolupament digital, de fet, el 20% de les vendes ja són per aquest canal.
Obriu tots els dies de l’any, per què?
Vam veure que tothom tanca dissabtes, diumenges i festius, i en canvi hi ha sortejos tots els dies. És una mica incongruent, no? Ens ha anat bé fer-ho així, de fet, el diumenge hem de posar més persones a la finestreta, perquè ve gent de tota Barcelona.
Tu no ets del Clot.
No, soc de Sagrada Família. Però m’he trobat que el Clot és un barri de veritat, dels pocs que queden. I no dic només a Barcelona, sinó a Espanya. És un barri de poble i això s’ha de conservar.
Vosaltres veneu el número del barri.
Sí, el 25.637, tothom el coneix. Només el tenim nosaltres en exclusiva, tothom el ve a buscar i se’ns esgota a l’octubre. I tenim enfadaments perquè hi ha gent que no l’ha aconseguit.
I la campanya dels Reis?
Fem una fotografia dels tres reis i col·loquem un número a cadascun. Hi ha gent que ja ens ha vingut a demanar si ja hem posat els tres reis mags. "Dona’m un Gaspar", "dona’m un Baltasar"… és molt divertit.
També feu loteria viatgera. Què és?
Vam pensar que hi ha molta gent de fora de Barcelona que té els orígens a qualsevol lloc d’Espanya i que li agradaria tenir loteria de la seva ciutat. Així que jo faig l’esforç d’anar-hi als llocs i trobar-me amb altres administracions. Un cop allà, intercanviem els números com si intercanviéssim cromos. Ja et dic, tenim loteria de tot Espanya.
El gener vau repartir el primer premi del Nen.
Jo estava fent Reis a casa meva, però seguia el sorteig, i jo ja deia a la família: "que donaré la grossa, ho teniu clar?" i ells em miraven com dient de broma "ja ho sabem". Quan va sortir, els vaig dir: "escolteu, que he donat el primer." La festa de Reis no es va aturar, ningú no em va fer cas, era com si hagués dit el de sempre. Ho vaig tornar a dir: "escolteu, que he donat el primer!". I aquí sí que va haver-hi alegria.
Vas conèixer els guanyadors?
Van venir aquí. Eren una parella d’asturians i una noia de 21 anys de Madrid.
Tens calculades les probabilitats de repartir un gros?
Nosaltres, aquest any, tenim el 32% de possibilitats de donar un dels 13 primers premis. Tindrem més de 3.000 números.
Tu t’ho creus, que caurà?
Sí, jo cada any penso que donarem el premi. I amb les possibilitats d’enguany, estic convençut que aquest Nadal tornarem a donar un premi, com a mínim, dels grossos.
Fem recompte: quants n’has repartit?
Els tinc tots al cap. Només arribar, als tres mesos, vam donar un premi de 680.000 euros. L’any següent en vam donar un de 323.000, un altre de 60.000. Després, el quart de Nadal i el primer del Nen… Moltíssims vaja. I dels petits, cada any, en donem quinze o vint.
Vens un producte amb risc i que pot ser addictiu.
Tots els que estem aquí som molt sensibles al tema de la ludopatia. Per això, tots els jocs que venem aquí no tenen recompensa immediata. Això fa que el fet que hi hagi gent que es gasti més del compte disminueixi molt.
Per què hauria de venir algú a comprar aquí?
Ho tinc claríssim. Per a la gent del Clot, és un pecat mortal que no vinguin amb nosaltres, som la referència del barri. I per a qualsevol persona de fora de l’entorn de Barcelona, per la diversitat de números que tenim. A més a més, obrim tots els dies de l’any. I normalment tenim el 13, que és una cosa superbuscada. Nosaltres en tenim, i molts.
