Hi ha noms de barri que semblen dir ben poca cosa. I després hi ha noms com el Clot, que porten la història escrita al terra. Literalment.
Potser ho has pensat alguna vegada mentre caminaves pel carrer Rogent o travessaves la plaça del Mercat: per què el Clot es diu Clot? És un nom curiós i directe. Però si grates una mica sota l’asfalt, veuràs que el nom del barri té molt a veure amb la seva història… i la seva geografia.
‘Clot’ és una paraula d’arrel catalana ben antiga. Aquesta fa referència a una depressió del terreny, una zona enfonsada. Qualsevol persona acostumada al món rural sap què és un clot: un espai on s’acumula l’aigua, on la terra és més humida… i més fèrtil.
Això ja ens dona una primera pista: el Clot era, originàriament, una zona més baixa respecte als barris del voltant, com el Guinardó o Sant Martí de Provençals. Per això, quan plovia, hi desembocaven torrents i rieres que venien de les parts més altes.
Clotum Melis: el Clot de la Mel
El primer cop que trobem documentat el nom del barri és al segle XI, com Clotum Melis, que es pot traduir com el Clot de la Mel. Aquest topònim tan evocador fa referència a la dolçor de les terres (fèrtils, de cultiu), i a l’abundància de mel de bona qualitat que s’hi produia.
Durant segles, el Clot va ser una zona agrícola, plena de masies, camps de conreu, vinyes i horts. Formava part del terme municipal de Sant Martí de Provençals, i mantenia una estructura clarament rural. Encara avui podem trobar vestigis d’aquest passat, ja que tot i que moltes de les antigues masies i mansions han desaparegut, algunes, com la Torre del Fang i la Torre de Sant Joan, perduren.
Amb l’arribada del segle XIX i la revolució industrial, el Clot va viure una transformació radical. Gràcies a la proximitat amb la línia de tren i a la gran quantitat de terreny disponible, moltes indústries es van instal·lar al barri: fàbriques tèxtils, metal·lúrgiques, tallers mecànics…
Així, el Clot es va convertir en un barri obrer, ple de treballadors i treballadores vinguts de tot arreu. Aquesta nova etapa va deixar empremta en l’arquitectura, amb naus industrials que encara es poden veure avui (com el recinte de l’Escola del Clot o la Farinera del Clot).
I malgrat el creixement i la industrialització, el nom es va mantenir. Potser perquè era massa potent per desaparèixer. Massa arrelat.
Avui, ja no hi ha tants torrents com abans, i potser el relleu del terreny ha canviat amb els segles. Però el nom perdura. I això és important. Perquè el Clot no només és un espai físic, és una memòria viva.
Quan diem “el Clot” estem connectant amb un paisatge antic, amb una terra fonda i humida, amb abelles i vinyes, però també amb obrers i sindicalistes, amb comerços de barri i amb la gent que construeix comunitat dia a dia.
Fotografia | Autor desconegut. Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí
