En els darrers anys, el centre del barri del Clot ha vist com un nou model de negoci guanya terreny: els grans establiments de fleca-cafeteria. Aquest tipus de locals, que ofereixen cafè, brioixeria industrial i entrepans a preus econòmics, han anat ocupant cada cop més espai al paisatge comercial del districte de Sant Martí. Concretament, el carrer de la Sèquia Comtal ja en concentra cinc en poc més de cent metres, fent evident la seva creixent presència.
L’auge d’aquestes macropanaderies ha generat malestar entre els comerciants tradicionals de la zona. Molts consideren que aquesta tendència afecta la diversitat del comerç de proximitat i posa en risc l’equilibri econòmic del barri. Segons l’Eix Comercial del Clot, aquesta expansió “s’està fent de manera descontrolada i poc regulada”, i apunten que molts d’aquests establiments no compleixen la normativa municipal.
Aquestes cadenes aprofiten una legislació flexible que els permet operar com a establiments de degustació, competint directament amb bars i restaurants sense estar subjectes a les mateixes exigències. Això genera un greuge comparatiu per als negocis de restauració tradicionals, que han de complir amb requisits més estrictes en termes d’espai, llicències i normatives laborals.
Dels cinc locals situats a la Sèquia Comtal, tres pertanyen a franquícies conegudes com El Taller, Vivari i 365, mentre que els altres dos són negocis independents. Si es traça una línia recta des del carrer de Còrsega fins al parc del Clot, es poden comptar fins a deu establiments d’aquest tipus. Aquesta és una petita mostra d’un fenomen que ja s’esté estenent per tot Barcelona, amb més de 400 locals registrats.
Denúncies i incompliments de la normativa
Segons dades del Gremi de Restauració de Barcelona, es calcula que almenys el 85% d’aquestes franquícies incompleixen alguna normativa municipal. Les irregularitats més comunes inclouen l’excés d’espai destinat a la degustació, la venda de productes no autoritzats com alcohol o menús complets, i l’evasió de les regulacions laborals establertes. De fet, el passat 27 de febrer, el Gremi va anunciar que encara hi ha un centenar de denúncies obertes contra aquests establiments a l’espera de resolució.
Amb aquest panorama, el debat està servit: cal regular més estrictament aquesta proliferació o es tracta simplement d’una evolució natural del comerç urbà?