L’Arxiu Municipal de Barcelona conserva una carpeta amb cartes i documents manuscrits de mitjans del segle XIX, que provenen de la correspondència entre Francesc Guiu, aleshores rector de la parròquia de Sant Martí de Provençals, els veïns del Clot, l’Ajuntament de Sant Martí i l’autoritat de la província. Aquesta correspondència tenia com a objectiu obtenir permisos i fons per ampliar la capella vella del Clot. Aquests documents han estat estudiats pel Taller d’Història del Clot.
Segons la Geografia General de Catalunya de Carreras i Candi, l’any 1638 es va construir una petita capella al costat d’una fleca, sobre el camí ral de Barcelona a Ribes de Freser, l’actual carrer del Clot. La capella era descrita com “una nau d’estil romànic, de 6 per 13 metres de planta, amb un cupulí al centre i un òbol en la façana que coronava dos pilanets sostenint una campaneta”. Aquesta capella, que depenia de la parròquia de Sant Martí, acollia misses per als habitants del Clot de la Mel, un indret entre Sant Martí de Provençals i Barcelona.
L’any 1732, la capella surt esmentada en les actes d’un contenciós entre dues persones que reclamaven els drets d’usdefruit d’un solar de propietat pública situat al costat de la capella i que devia fer llindar amb el Rec Comtal. Aquestes actes permeten ubicar amb precisió la capella, de la qual avui no en queda cap vestigi. L’expedient es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Al primer terç del segle XIX, després de la guerra del francès, als voltants de la capella ja hi havia cases, un molí de farina, un hostal amb hort, una carnisseria amb corral i dues tavernes, segons Pascual Madoz. La capella va quedar-se petita a causa del ràpid augment de població del Clot i del Camp de l’Arpa, provocat per la implantació d’indústries i per la proximitat de l’estació de ferrocarril del Clot, a la línia Barcelona-Mataró.
A mitjan segle XIX, les demandes de feligresos i clergues van portar l’Ajuntament de Sant Martí a plantejar-se l’ampliació de la capella. El juliol de 1849, Antoni Rovira i Trias, en aquell temps arquitecte municipal del poble, va presentar un avantprojecte d’ampliació, valorat en 1.250 lliures catalanes, un import que representava un problema per les eixutes arques del municipi.
Plànol de l’ampliació de la capella del Clot (redactat per l’arquitecte Rovira i Trias el 1849). En color gris la planta original; en color negre les obres previstes i en vermell l’absis a enderrocar.
L’any 1853 es va presentar l’oportunitat de destinar a aquest projecte 4.519 rals que la parròquia de Sant Martí tenia en dipòsit per una indemnització relacionada amb la destrucció d’un edifici durant la guerra del francès, situat al lloc conegut com a “Pont de les Bigues” (un pas del camí ral de Ribes sobre una riera del Guinardó). Aquests diners s’hi afegien a una aportació de mil lliures d’un particular, suficients per dur a terme l’obra.
En les cartes entre la rectoria i l’Ajuntament i en les actes de les reunions del consistori durant la primavera de 1853, l’Ajuntament reclamava els diners a l’espera de l’aprovació del governador de la província, que es va sol·licitar formalment amb un document signat per l’alcalde i els regidors el maig de 1853.
Finalment, la proposta va ser denegada pels funcionaris del govern provincial, que van al·legar que els diners s’havien de destinar a altres deutes pendents. La capella no es va ampliar i va ser enderrocada, sent substituïda per l’església parroquial de Sant Martí del Clot, construïda sota la direcció de l’arquitecte Josep Simó entre 1863 i 1882, gràcies a la iniciativa del canonge Francesc Rodó. Aquesta església va patir diversos danys durant els conflictes del segle XX.
Autor desconegut, col·lecció Jordi Gavaldà
****
Fotografia principal | Postal editada per ATV (Àngel Toldrà Viazo) amb fotos dels edificis cremats per la Setmana Tràgica de 1909
