El Clot-Camp de l’Arpa del tombant del segle XIX al segle XX era ple de fàbriques i indústries, algunes de les quals van ser molt importants. N’hi ha que van subsistir fins al darrer terç del segle XX, algunes van desaparèixer, altres van marxar per la pressió veïnal que les veia molestes i perilloses. El Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa en recupera la història en l’exposició Fet al Clot-Camp de l’Arpa, que s’inaugura el dia 6 de novembre a la Farinera del Clot i que es podrà visitar fins el 20 de desembre. 

Poques persones de les que caminen avui dia pels carrers del barri saben que d’aquí en van sortir moltes de les columnes de ferro que hi ha en botigues de l’Eixample barceloní. I és que a finals del segle XIX hi havia força foneries, també farineres i laboratoris farmacèutics, i empreses de productes químics i fàbriques de pianos, de plàstics i de cordes… Al Clot-Camp de l’Arpa s’hi han fabricat productes coneguts arreu de l’estat. Qui no coneix la Biodramina, un medicament contra els marejos quan es viatja?  I el pal amb baieta per fregar de la marca MIK? O la Tirita, que ha donat nom a un tipus d’apòsit? Tots aquests productes han sortit de fàbriques que hi havia al barri.

Els laboratoris Hartmann l’any 1935. Autoria desconeguda.

Del Clot-Camp de l’Arpa en va sortir una de les primeres locomotores construïdes a l’estat, si no la primera. Es va fabricar als tallers de MZA, després Renfe, i en tenim constància per un article publicat al número 3 de la revista L’Arch de Sant Martí, de 18  de maig de 1884 en que es desmenteix una informació publicada a la premsa valenciana, segons la qual la primera locomotora construïda a Espanya havia sortit dels tallers de la Primitiva Valenciana. Diu la noticia de L’Arch de Sant Martí: “Esta completament equivocada dita premsa, perquè lo dia 24 d’abril de 1880, va sortir de Sant Martí de Provençals rumbejant la bandera catalana, una gallarda màquina, la qual presta importants serveis a una companyia de Ferrocarrils de las de més nom d’Espanya”.

Els sectors que han tingut més presència al barri són els laboratoris farmacèutics, les foneries i les farineres. El per què de la ubicació d’aquestes empreses al Clot-Camp de l’Arpa cal anar a buscar-lo a la disponibilitat de sòl on bastir les fàbriques i els habitatges per a una població de treballadors creixent, i a la revolució en el transport amb l’aparició de les línies de ferrocarril, que van facilitar el moviment de les matèries primeres i dels productes manufacturats. I pel que fa a les farineres, a l’existència del Rec Comtal i als molins que hi havia en el seu traçat i que aprofitaven la seva aigua com a força motriu.

Treballadores d’Alcohols Montplet a la dècada de 1950. Autoria desconeguda. Cedida per M. Rosa Delàs.

Si en voleu saber més, no dubteu a visitar l’exposició Fet al Clot-Camp de l’Arpa al Centre Cultural la Farinera del Clot. Teniu temps fins el dia 20 de desembre.

Fotografia principal | Interior de la farinera Sant Jaume, a finals de la dècada de 1970. Foto; AVV. Clot-Camp de l’Arpa.