Tota una vida entre algoritmes, projectes científics i aules de la UPC. Així es podria resumir el dia a dia del Toni Cortés. El que ningú sospitava és que, de nit, en la solitud d’una habitació d’hotel o davant l’ordinador de casa, es dedicava a imaginar mons fantàstics i escriure’ls. Històries que no compartia amb ningú. Ni tan sols les guardava: un cop escrites, les trencava. Aquest veí del Camp de l’Arpa ha viscut una doble vida en silenci fins que, gràcies a un taller d’escriptura, va decidir mostrar allò que fins aleshores havia estat només seu.

D’aquí neix La traïció de Ninjuu (Dolmen Editorial, 2025), la seva primera novel·la en català. Una obra que qüestiona el poder, reivindica el sentit vital i ofereix una mirada nova sobre una figura molt explorada però poc aprofundida: el drac.

“D’escriure per a un mateix a publicar amb Dolmen”

Com comença tot plegat?

Després de separar-me, buscava una activitat per desconnectar. Sempre havia escrit, però per a mi, de manera íntima, com una teràpia. Històries curtes, en fulls solts, que després trencava. Ningú sabia que ho feia. Un dia em vaig apuntar a un taller d’escriptura. A una de les sessions, a partir d’un relat que havia començat, vaig escriure un capítol sobre una noia que pujava una escala. Només això. Però el grup va flipar, i el professor em va dir: “Això ho has de publicar, és boníssim.” Jo li responia: “No m’atabalis, que jo vinc aquí a passar-m’ho bé.” Sense saber-ho, aquell va ser el primer capítol de La traïció de Ninjuu.

Tenies pensat publicar?

En absolut. Escrivia perquè m’agradava, perquè em feia bé. Però quan em van animar, m’hi vaig posar seriosament. I, gairebé quatre anys després, aquí estem.

“Volia reinventar la figura dels dracs”

Per a qui no n’ha sentit a parlar, com expliques de què va la novel·la?

És la història d’un noi humil que vol continuar sent pastor, però el sistema l’obliga a convertir-se en mag. I d’una noia cremada, desfigurada, condemnada a ser criada. En un món on la màgia atorga poder absolut a uns i condemna la resta a la submissió, ells dos es coneixen, es fan amics i descobreixen un secret antic que vincula la màgia amb els dracs, exiliats des de fa mil anys.

Els dracs tenen un paper central. Per què t’has centrat en ells?

Sempre m’han agradat, però no m’agrada com es tracten a la literatura fantàstica: són o bé muntures, o bèsties a matar. Jo volia crear una societat de dracs. Què fan quan no estan a escena? Tenen art? Cultura pròpia? Són violents? Poc a poc entens per què són com són. Volia humanitzar-los i fer-los creïbles com a poble. És una nova visió dels dracs. Això és el que fa que valgui la pena. La resta també està molt bé, però això la fa única.

Hi ha una acadèmia de màgia. Té alguna cosa de Harry Potter?

Té una estructura similar, però l’ambient és molt més fosc. Els personatges estan marcats pel dolor, tant físic com emocional. M’inspira molt la literatura gòtica del sud dels Estats Units: històries plenes de cicatrius, jerarquies cruels i traumes profunds.

La novel·la presenta un món molt dur, amb jerarquies. Volies fer crítica social?
No volia fer un llibre sobre classes, però sí que hi ha metàfores. Em preocupa molt aquesta idea de sacrificar la vida per guanyar diners. Voler sempre més: més feina, més sou, més ambició… i mentrestant, deixem de viure moments importants. Això apareix a la novel·la, però no de manera explícita. El lector pot passar-s’ho bé sense buscar-hi res més, o pot fer-se preguntes si vol.

“Soc molt organitzat, però escric amb intuïció”

Com ha estat el procés d’escriptura? Hauràs hagut de compaginar-ho tot.

La vaig escriure a estones: quan tornava de la feina, quan viatjava per feina, als hotels, de nit… Soc una persona molt organitzada, però escrivint m’ho salto tot. Començo amb un esquema complet i detallat. Però només es manté el principi, l’entorn general i el final. Tot el que passa pel mig, canvia. Escric amb intuïció.

Has escrit en català, però la teva llengua materna és el castellà. Com és això?
Em va sortir així. Amb el meu germà i els amics sempre he parlat castellà, fins que un dia vam decidir fer l’esforç de parlar català i ara mateix em sento més còmode amb aquesta llengua. Quan escric en castellà, no soc jo. No escric igual.

Et planteges traduir-la al castellà?
Jo, personalment, no. Si algú la vol traduir, endavant. Però prefereixo dedicar el temps a escriure una altra cosa.

Hi haurà continuació?
No m’agraden les sagues. M’atabalen. Soc lector de Sanderson i sé què és llegir milers de pàgines. Però no vull fer-ho. Ara bé, si el llibre ho peta i l’editorial m’ho demana, sé com continuar-lo. Però si llegeixes Ninjuu, veuràs que s’acaba. És tancada.

Ja has fet una presentació, i en venen més, oi?

Sí, estic que no m’ho crec. El 19 de juny faig Mataró, i el dia 20 a La Palma. Soc nascut a Mallorca i l’editorial és d’allà, així que ens ve molt de gust. També m’estan intentant muntar una a Tarragona. Sigui com sigui, jo encantat.