Una noia de poble s’enamora, descobreix que l’han enganyada i mor de pena. Fa gairebé dos segles que Giselle s’explica així als teatres de tot el món. A la versió de David Campos, però, Giselle no mor d’amor: mor la nit que fa divuit anys, víctima de la violència d’uns homes. I quan torna, ho fa convertida en dona d’aigua, com les de les llegendes del Montseny.
Amb aquesta història, el Ballet David Campos, la companyia vinculada a l’escola de dansa del carrer de la Nació, al Camp de l’Arpa, torna als escenaris de Barcelona després de més de deu anys. Serà aquest diumenge 1 de novembre, a les 18.30 h, al Teatre Casino l’Aliança del Poblenou, amb l’espectacle Giselle i les Dones d’Aigua.
"Per què una dona ha de morir d’amor?"
Giselle es va estrenar a París el 1841 i és un dels grans ballets romàntics. En la versió clàssica, la protagonista mor quan descobreix que el noble de qui s’ha enamorat l’ha enganyada, i al segon acte torna convertida en esperit.
És aquest final el que David Campos va voler canviar. "Jo em vaig preguntar: per què una dona ha de morir d’amor? Per què no podem transformar aquesta història en una reflexió sobre una realitat molt més propera i terrible?", explica el coreògraf a El Clotenc. Així va néixer la seva versió, estrenada el 2011.
Al segon acte, Campos substitueix les willis, els esperits de noies mortes del ballet original, per les dones d’aigua, personatges de les llegendes catalanes que viuen a les fonts i els gorgs. S’hi ha inspirat sobretot en les del Montseny.
Quinze anys després de l’estrena, l’obra no ha perdut actualitat, i això és el que més dol al seu autor. "M’hauria agradat que amb el pas del temps hagués perdut vigència, però malauradament no ha estat així", lamenta.
Tretze anys sense companyia
El 2013, el Ballet David Campos va aturar l’activitat. Segons explica el seu director, no va ser per falta de públic ni de projectes, sinó perquè no podien mantenir una companyia professional en plena crisi econòmica i "sense el suport institucional necessari".
Tot i això, no han deixat de treballar. Campos i la ballarina Irene Sabas han continuat formant ballarins a l’escola del Camp de l’Arpa, que van fundar junts el 1988. "La companyia va deixar de funcionar com a estructura estable, però el nostre projecte artístic i pedagògic no es va aturar mai", resumeix.
Ara tornen "de manera progressiva, amb prudència, però també amb determinació". La seva idea és que aquest retorn sigui el primer pas d’una nova etapa.
"Tornar a casa"
David Campos va fer els primers passos de dansa al barri, a l’Escola de Dansa Clàssica de l’Esbart Sant Martí. Després es va formar a l’Institut del Teatre i a París, i va ballar en companyies com el Ballet Reial de Flandes.
Per això el retorn al districte té un sentit especial. "Actuar al Casino l’Aliança del Poblenou és també una manera de tornar a casa, de retrobar-nos amb el nostre entorn i de reivindicar que des dels barris de Barcelona també es poden impulsar projectes artístics amb projecció internacional", afirma Campos.
La companyia vol crear vincles estables amb els equipaments culturals del territori. I també demostrar que la dansa no és només bellesa i virtuosisme, sinó "un llenguatge capaç d’emocionar, fer pensar i explicar el món en què vivim".
