PREGONERS FESTA MAJOR 2026
Al matí, estudiaven els nens; i a la tarda, els grans. Així, compartint taules i cadires en una escola del barri, va començar fa cinquanta anys el Centre de Formació d’Adults (CFA) El Clot. Avui hi estudien més de 530 persones que han tornat a les aules per treure’s el graduat, aprendre anglès o entrar a la universitat. Aquest diumenge, l’escola obre la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa amb el pregó. En parlem amb el seu director, Xavier Íñiguez.
Aquest diumenge a les 13.30, a la plaça de Valentí Almirall, l’escola fa el pregó de la Festa Major. Com vau rebre l’encàrrec?
Al principi ens va impressionar. La nostra feina és fer classe, així que estem acostumats a parlar en públic, però no és el mateix fer-ho davant dels veïns. Estem molt agraïts, és una responsabilitat que ens fa molta il·lusió, perquè l’escola d’adults està molt vinculada al teixit social, a l’associació de veïns i a les entitats. El curs passat, per exemple, vam entrar a la Taula d’Acció Social del Clot-Camp de l’Arpa.
Què hi explicareu?
La cap d’estudis farà un petit relat del que és estudiar en una escola d’adults. Després donarem la veu als que crec que són els protagonistes, els estudiants. I jo tancaré amb la part més institucional, el que representa la formació d’adults per al barri i per a la ciutat.
I quin missatge voleu deixar?
Al pregó volem transmetre que sempre hi ha temps per aprendre, i que sempre s’ha d’aprendre. La nostra és una escola oberta al barri, viva, dinàmica, innovadora i transformadora. Ara fem cinquanta anys, però en molts sentits som una escola jove: sempre pensem quin serà el següent projecte per als alumnes.
Com va néixer?
Les escoles d’adults neixen a mitjans dels setanta per una necessitat veïnal. Molta gent no havia tingut temps, oportunitats ni mitjans per estudiar durant la postguerra. Gràcies a la pressió veïnal i al voluntariat de molts mestres es van crear petites aules, algunes informals o no legals. El nostre primer espai, amb un sol mestre, va ser una antiga escola molt a prop d’aquí: al matí s’hi feia classe als nens i a la tarda, a les mateixes taules i cadires, als adults.
L’escola ha canviat moltes vegades de lloc.
Quatre vegades. Hi va haver anys de trasllats continus, i hi ha imatges d’alumnes carregant la seva taula i la seva cadira d’un espai a l’altre. Eren moments durs, però demostraven que la formació d’adults era necessària.
Queda algú d’aquella època?
Tenim contacte amb una alumna que es va treure el graduat escolar aquí fa cinquanta anys. I resulta que encara estudia a l’escola: ara fa anglès i informàtica.
I vostè, com hi va arribar?
Havia treballat molts anys a l’institut i fins i tot havia acabat un mandat com a director d’un institut molt gran. Volia provar què era això de l’escola d’adults. Vaig arribar aquí el 2007 i al principi va ser durillo, perquè trenca completament la pràctica docent habitual, però vaig aprendre moltíssim. Després vaig passar uns anys a l’Hospitalet, on també vaig dirigir una escola d’adults, i vaig tornar.
Qui estudia avui en una escola d’adults?
Tota mena de gent: persones amb poca formació i també professors d’institut, mestres, advocats, jutgesses jubilades que aprenen anglès, infermeres, metges… Molts tenen feina i família. S’han d’aixecar d’hora, van a treballar, dinen un bocata al metro, vénen a l’escola a la tarda, arriben a casa, fan el sopar i l’endemà tornen a començar. Tenen un gran mèrit.
Quants alumnes teniu?
Més de 530, i només som dotze professors. Hi ha escoles de primària i instituts que no tenen cinc-cents estudiants. I la gent està contenta: a l’enquesta de final de curs, entre el 97% i el 99% diuen que recomanarien l’escola.
Alguna història que l’hagi emocionat?
No fa gaire, una alumna de l’any passat, auxiliar de clínica en un hospital de Barcelona, va aprovar la prova d’accés i em va enviar una foto des de la facultat d’Infermeria: “Xavi, he entrat”. Una altra, amb trenta i bastants anys, ara fa segon de Medicina. Tothom pot accedir a la formació d’adults.
Diu que la formació d’adults és una gran desconeguda. Per què?
Ho és fins i tot per als professors i mestres, que som de l’ofici, i per a algunes persones del Departament d’Educació. Tothom sap que els fills s’han de portar a l’escola, però poca gent sap que a Barcelona hi ha 26 escoles d’adults i a Catalunya, unes 150.
L’escola també mira cap a Europa.
Som la primera escola de Catalunya que va fer possible que alumnes adults fessin estades d’una setmana en altres països, amb les despeses pagades per la Unió Europea.
Un pregó també té un punt reivindicatiu. Què reclamareu?
Des de setembre no tenim conserge. L’escola obre de nou del matí a nou del vespre i no podem atendre bé el telèfon ni informar la gent: la direcció fa de conserge. I patim una burocràcia extrema. Si tinguéssim més professorat podríem ampliar l’oferta.
Com celebrareu els cinquanta anys?
El 27 de novembre, a les 18 h, a la sala d’actes de l’Institut Moisès Broggi, que ens va acollir uns quants anys. Projectarem un documental sobre la història, el present i el futur de l’escola, i serà un acte obert als veïns i a tothom que ha passat per l’escola. Hi trobarem diferents generacions de professors i d’estudiants. Serà un moment molt maco.
Què li diria a un veí que creu que ja és massa gran per estudiar?
Que l’alumna més gran que vaig tenir, quan treballava a l’Hospitalet, tenia 94 anys. I una frase de Paulo Freire, pedagog i educador brasiler, que sempre repeteixo als alumnes: “l’educació no canviarà el món, però canviarà les persones que sí que el canviaran”.
