L’Ajuntament de Barcelona vol construir 131 pisos públics al Clot, a l’illa dels carrers de la Verneda, Bilbao i Escultors Claperós, on hi ha l’antiga Fàbrica del Plom. Però abans ha d’expropiar el terreny, és a dir, comprar-lo als propietaris. I aquest pas, asseguren, no arribarà fins al proper mandat, després de les eleccions municipals del maig del 2027.

Així ho ha explicat aquest dimecres 30 de setembre el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament, Joan Ramon Riera, en una trobada amb el veïnat que el Districte de Sant Martí va organitzar a La Farinera del Clot. Per expropiar el terreny caldran 8 milions d’euros, que haurà de reservar el govern que surti de les urnes.

Per al veïnat, tot és massa lent. L’Associació de Veïnes i Veïns (AVV) del Clot-Camp de l’Arpa avisa que, "a aquest ritme, no es farà ni la meitat dels pisos previstos per als primers sis anys del pla".

Què es farà i on

El projecte preveu tres edificis. El més alt, de planta baixa i nou pisos, tindrà 71 habitatges de protecció oficial. Els altres dos, més baixos, sumaran 60 pisos de lloguer pensats sobretot per a joves i gent gran. L’illa també tindrà un equipament per al barri, amb un ús encara per decidir.

Són els primers pisos d’un pla més gran. El pla urbanístic del Clot – el Camp de l’Arpa, aprovat el 2025, preveu més de 500 habitatges públics en dotze anys, fins al 2037: 441 pisos protegits i 82 per a joves i gent gran. Es repartiran entre dues zones grans, com la de la Verneda, i 16 solars més.

Per què trigarà tant?

El calendari que ha explicat l’Ajuntament a la sessió de debat és aquest:

• Aquest dijous 1 d’octubre: el govern municipal dona el primer vistiplau al projecte.
• Els mesos següents: el veïnat hi pot presentar al·legacions. L’AVV ja ha avisat que en farà, perquè l’espai per a equipaments ha passat de 2.000 a 800 m².
• Abans de les eleccions de maig del 2027: aprovació definitiva.
• Entre finals del 2027 i principis del 2028: encàrrec dels projectes d’arquitectura.
• Proper mandat (2027-2031): expropiació del terreny, si el nou govern hi reserva els 8 milions.
• Obres: encara sense data.

El pas decisiu és el terreny, i aquí la decisió és només municipal: "Nosaltres decidim quan iniciem l’expropiació", ha assegurat Riera. D’aquí a dues setmanes comença el debat del pressupost del 2027, però el comissionat situa aquesta inversió en els comptes del proper mandat.

Què en diu el veïnat

L’AVV feia més d’un any que demanava una sessió monogràfica sobre habitatge. El seu vocal, Miquel Catasús, ha recordat que el pla del barri dona 12 anys per fer tots els pisos, però que els més urgents i fàcils s’han de fer en els primers sis, i ja n’ha passat un i mig. L’entitat demana que els diners que l’Ajuntament no gasti enguany es destinin a habitatge al barri.

També han recordat un cas antic. El 2009, un pla urbanístic a la zona de Trinxant i la Meridiana, al Camp de l’Arpa, va afectar un grup de cases, i els seus veïns havien de rebre un pis nou al barri. Segons l’entitat, la promoció prevista per a ells ha passat de 23 pisos a 14, i "hi ha gent que fa vint anys que està esperant" i que, en general, "no s’ha fet res". L’AVV ha demanat una reunió amb el gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge, Gerard Capó.

"Això no és una crisi, és una emergència social", ha dit José Manuel, veí del barri. "Necessitem els pisos ja." A casa seva, explica, hi ha gent que fa quinze anys que espera un pis social.

Salvador, veí del Clot, ha demanat solucions més ràpides, com els 42 pisos fets amb contenidors que l’anterior govern municipal va aixecar a tocar de les Glòries, o aprofitar pisos buits. "Situació d’emergència, i plantegem coses al cap de sis o vuit anys", lamenta.

Què respon l’Ajuntament

Sobre el ritme, des del Districte han defensat que el termini de dotze anys és realista: el pla suposa uns 108 milions d’euros en expropiacions i afecta 41 famílies. Pel que fa als diners, Riera ha respost que "és el que s’ha de negociar en el pla d’inversions" del proper mandat. L’AVV, en canvi, va denunciar al juliol que la versió final del pla va retallar la inversió prevista de 157 a 120 milions.

Riera ha rebutjat que no s’hagi fet res: "Home, sí que ha passat". Hi ha hagut un procés participatiu, el pla està aprovat i ara arrenca el primer projecte, ha explicat. Sobre el cas de Trinxant, des del Districte han admès que aquell pla "s’havia definit malament" i que les expropiacions que preveia eren "molt doloroses". El pla nou l’ha ajustat, i per això hi haurà menys pisos.

A José Manuel, Riera li ha donat la raó: ha parlat d'"una batalla contra el temps" i ha admès que les normes per frenar els preus permeten "guanyar temps", però que "la solució definitiva passa pels pisos".

Sobre els terminis, des de la taula ja s’havia justificat per què són tan llargs: "Tens temps d’inversió, tens temps de gestió, tens projectes a fer, tens projectes d’aprovació. Si volen, els podem explicar una altra cosa, però la realitat és aquesta". Per accelerar-ho, l’Ajuntament confia en canvis de lleis, com la reforma estatal de la Llei del Sòl, pensada per agilitzar tràmits però encallada dues vegades al Congrés. I una llei catalana que es vol aprovar cap a Nadal permetrà fer més pisos als mateixos solars: al barri, segons Riera, podrien passar de 441 a 465 o 485.