L’imponent edifici d’estil Manchester del carrer del Dos de Maig, 195, avui buit, és un antic immoble industrial reaprofitat de més de 5.000 m². Abans d’acollir l’últim negoci de paraigües, havia allotjat una fosa i uns telers. Fins fa ben poc, aquell espai va ser la seu de l’empresa de paraigües degana d’Espanya i una de les més antigues d’Europa: la Societat Fills de Pedro Martín S.L., que va mantenir una activitat sòlida, exportant els seus productes a una trentena de països. El seu darrer propietari va ser Manufactures Clima, hereva de l’empresa original.
Com a curiositat, sota el menjador de l’empresa hi passava el Rec Comtal. De fet, a la paret lateral de l’edifici s’hi va descobrir, fa molt pocs anys, el tram més antic conegut d’aquest canal mil·lenari, actualment tapat a l’espera de la seva possible integració definitiva al parc de les Glòries. Un cop rehabilitat, l’edifici haurà d’acollir una escola del barri.
Dibuix de la fàbrica que explica com era a principi del segle XX.
La penúltima etapa d’aquesta història s’inicia l’any 1908, quan l’immoble va ser adquirit per Pius Rubert Laporta, un jove emprenedor català. En aquell moment ja disposava d’un pròsper negoci de paraigües a la ronda de Sant Antoni, 66, amb botiga oberta al públic, i oficines al carrer dels Boters, 8, i a la plaça de l’Àngel, 3. Va arribar a tenir fins a tres fàbriques: la del carrer Dos de Maig, 185-195; una segona a la Pobla de Claramunt, a la carretera d’Igualada; i una tercera a Santa Cruz de Tenerife, mostra clara de la potència econòmica assolida pel nostre veí.
En aquell període, l’empresa matriu portava el nom de Fàbrica de Paraigües, Para-sols, Muntures i Teixits, raó social que va mantenir fins a l’any 1935. Una prova del prestigi del negoci és que el 1929 va rebre la medalla d’or de l’Exposició Internacional de Barcelona.
L’any 1933, l’empresa de Pius Rubert es va fusionar amb una altra firma paraigüera, Fills de Pedro Martín, una empresa madrilenya fundada el 1925, amb sucursals tant a Madrid com a Barcelona. D’aquesta unió va néixer la companyia Rubert i Fills de Pedro Martín, Societat Limitada, que va operar comercialment sota el nom de Manufactures de Muntures, Paraigües i Similars, S.L. El primer gerent de la nova societat va ser el mateix Pius Rubert Laporta.
Publicitat de Pius Robert Laporta a la revista La ilustración iberoamericana, l’any 1929.
Quan va esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, a la fàbrica del carrer del Dos de Maig hi treballaven més de 270 persones, gairebé totes veïnes del Clot. Amb la col·lectivització de l’empresa, a l’octubre d’aquell mateix any, una part important del comitè fabril va quedar integrada per militants de la CNT i la UGT. Segons alguns testimonis, durant aquell període s’hi haurien arribat a fabricar armes.
Un cop acabada la guerra, el negoci va ser retornat als seus legítims propietaris mitjançant una escriptura registrada pel notari Rodolfo Camprubí Pintró, amb data 14 de juliol de 1939. En aquest document consta que el gerent en aquell moment era D. Luis Martín Gras i que l’empresa era coneguda comercialment com Monturas, Paraguas. Dos de Maig, números 185-195.
En plena Guerra Civil, el 19 d’agost de 1938, Pius Rubert va morir a casa seva, al Masnou, a l’edat de 67 anys, i va ser enterrat en aquesta localitat. A partir d’aleshores, l’accionariat de la fàbrica va passar a mans de Pelayo Rubert, nebot de Pius i fill del seu germà Santiago.
Amb el pas dels anys, l’any 2006, el negoci de paraigües va ser adquirit per Manufactures Clima, actualment establerta al Prat de Llobregat, que es va convertir en l’última propietària d’un edifici dedicat a la fabricació de paraigües durant 118 anys. El centenari de la fàbrica, celebrat el 2008, va passar totalment desapercebut.
****
Fotografia principal | Façana actual de la fàbrica. Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa.
