Tal com s’aprecia en l`exposició Fet al Clot-Camp de l’Arpa, el barri ha tingut tota mena de negocis, sense oblidar el comerç majorista. Un exemple van ser els magatzems Barluenga i la General Forrajera, que avui recordem.
Tal com deia l’historiador Joan Pedro Yáñiz en un article, el Clot és un barri nascut de l’amor de l’antiga sèquia Comtal, construïda fa més de mil anys, amb la intenció de portar l’aigua des de Montcada fins al centre de Barcelona. A les seves ribes van florir, amb el temps, gran quantitat d’horts, masies i molins. I al segle XIX, van aparèixer les farineres, les fàbriques i els tallers.
De la mateixa manera, el Clot va créixer en l’aspecte demogràfic, gràcies a les aportacions de gent procedent de la resta de Catalunya, i fins i tot del proper Aragó. D’altra banda, el sindicalisme obrer barceloní va tenir al Clot un dels principals focus de referència i resistència. La prova d’això va ser que el barri es va omplir de barricades en dates tan significades com van ser 1909, 1917, 1933, 1936 i 1937.
A principis del segle XX, la cantonada de l’avinguda Meridiana amb el carrer de la Independència no tenia sortida, en estar tallada per dos grans magatzems propietat de la Companyia de Ferrocarrils del Nord. Quan es va liquidar aquella companyia, el 1943-1944, amb motiu de la seva absorció per Renfe, aquells magatzems van haver de ser retallats, per permetre l’accés des del carrer de la Independència a l’avinguda Meridiana.
A la dècada de 1950, una empresa aragonesa va decidir instal·lar-se en aquells mateixos magatzems, i així van néixer Barluenga, S.A, i la General Forrajera, S.A. Els dos terrenys els va comprar l’aragonès Domingo Barluenga Biela per 460.450 pessetes de l’època, uns 2.757 euros actuals. Però en ser expropiat per l’Ajuntament, el propietari d’aquell moment, el fill de Barluenga, va cobrar 43.642.000 de pessetes, un negoci, doncs rodó.
Barluenga, es va dedicar des de l’inici a la compra i venda de patates a l’engròs, i anys més tard, amb la decadència, al comerç minorista d’ultramarins, mentre que la General Forrajera, es dedicava al comerç de farratge en general, tant alfals com palla, bàsicament al servei minorista de les nombroses vaqueries que en aquells anys existien en tots els barris de Barcelona i que avui han desaparegut per motius sanitaris. També van servir, com a majoristes, als serveis de la cavalleria, tant de l’Exèrcit com de la Guàrdia Civil o de la llavors Policia Armada, i també servien a les dues places de toros de Barcelona, la Monumental i les Arenes, propietat ambdues dels germans Balañá.
L’empresa també proporcionava farratge als circs que temporalment s’assentaven a Barcelona i al Zoo. I cal no oblidar l’abastament als nombrosos cavalls que se seguien utilitzant per al transport, a la dècada de 1950 i, en menor mesura, però encara, a la de 1960. Durant anys aquella empresa va aconseguir, en concurs públic, un contracte amb l’Exèrcit espanyol, al qual subministrava a tot Espanya. L’empresa servia milers de quilos anuals de farratge. El darrer contracte va coincidir amb la guerra de Sidi Ifni (1957-1958).
El farratge, que gairebé sempre provenia del Baix Aragó, i més concretament de la comarca de Fonts d’Ebre, d’Osca i de Binèfar, es desembarcava, igual que les patates de l’altre magatzem, a l’estació de Vies Noves, situada als límits de la plaça de les Glòries amb la carretera de Ribes, amb pas nivell inclòs. Aquesta estació estava situada, més o menys, a l’espai que avui ocupa el Teatre Nacional de Catalunya i, en ser clausurada, va passar a ser substituïda per la de La Sagrera, inclòs el servei de la petita paqueteria.
Aquests magatzems, ja desapareguts tots dos, van ser expropiats per l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu de la nova remodelació de la plaça de les Glòries. A la porta d’entrada del magatzem Barluenga, hi havia uns ferros que eren dos trossos d’un vell carril Barlow, procedents de les vies que passaven per la Meridiana.
****
Fotografia | Porta principal d’Almacenes Barluenga a l’avinguda Meridiana. Crèdits: Cristina Aparicio.
