En una ciutat amb una oferta creixent de comèdia, trobar escenaris per començar no sempre és fàcil. Davant d’aquesta realitat, el còmic Miquel Comas va decidir crear el seu propi espai: així va néixer Clot Comedy, un projecte arrelat al barri que ha funcionat durant mesos com a micro obert per a humoristes emergents.

Ara, però, la iniciativa es troba en un moment de transformació. Després d’una etapa centrada en donar oportunitats a còmics novells, Comas vol fer un pas endavant i convertir Clot Comedy en una plataforma d’espectacles més professionalitzats, sense perdre l’essència de proximitat.

Com neix la proposta? Quin va ser el moment de dir “això s’ha de fer”?

Clot Comedy surt d’una necessitat pura i dura. Jo vaig començar amb la comèdia el 2023 i vaig fer el curs al gener de 2024. Al principi d’aquell any vaig fer la primera actuació i clar, em vaig adonar que no teníem molts espais per actuar. A més, si acabes de començar, no et coneix ningú i has de tenir paciència. Com que de paciència no n’he tingut mai, vaig pensar que la forma més ràpida de fer una actuació era buscar-te-la tu mateix. Vaig pensar a muntar un micròfon obert (open mic). Ho vaig fer sota un segell per poder donar-li continuïtat, així que Clot Comedy és una mica per vestir la meva ambició.

Però ha acabat sent un projecte que aplega més gent, no només tu…

Sí, va començar amb un micròfon obert, però un open no només em dona l’oportunitat d’actuar a mi, sinó a moltíssims altres còmics. El que passa és que portar un open és una feina molt carregosa. Ha estat un any molt agraït, però crec que ja no li puc treure més rendiment d’aprenentatge. Vull centrar-me en altres coses perquè si estic gestionant l’open no puc escriure per a mi. La gestió és una part que ningú veu: són aquests “temps invisibles” que no calcules quan planeges ficar-t’hi.

“Ha estat un any molt agraït, però crec que ja no li puc treure més rendiment d’aprenentatge“

Aleshores, el micròfon obert tal com el coneixíem el deixes de banda?

Si trobo un equip per portar-lo entre jo i més persones, encantat de tirar-lo endavant, però si no, és una idea que quedarà apartada. Ara vull que Clot Comedy sigui una plataforma per fer espectacles. Recentment, he provat els meus primers 20 minuts de material i vull donar continuïtat a aquesta branca. La intenció és buscar espais per fer actuacions de dos, tres o quatre comediants, d’una hora o hora i mitja, on cada còmic tingui com a mínim 15 minuts. I que això sigui una cosa que passi cada mes o dos cops al mes.

Què és més complicat, trobar els comediants o trobar el públic?

Trobar el públic és molt difícil. Al final, els comediants són persones que volen actuar i, si els ho fiques fet, molt millor. Però el públic l’has de fer arribar al local, li ha d’interessar (especialment si és de pagament) i s’ha de mobilitzar per estar una o dues hores en un sòtan o a la rebotiga d’un bar que ves a saber com és.

“Trobar el públic és molt difícil”

Deies que la teva idea també és fugir una mica del centre.

Exacte. Clot Comedy volia centrar-se en la comèdia dels barris, especialment al Clot. Si em posava a competir amb tota la comèdia de l’Eixample, hauria de fer-ho amb gent que porta temps i que és coneguda per a les 100 persones que volen veure comèdia.

Sempre hi ha el dubte de si els còmics cobren o no en aquests formats d’entrada.

Tristament, en un micròfon obert, no. La idea de l’open és que jo, com a còmic, vinc a provar un text. Com que no garanteixo un èxit, no puc reclamar una remuneració. El que s’intenta fer és una “taquilla inversa”, però si no arribes a 100 euros, els números són crus. L’ideal seria que l’entitat organitzadora rebés una part per pagar organitzadors i material, però si fiques 6 còmics cada nit, és inviable. Per això canvio de format: un espectacle o un “show” és un producte acabat. Has treballat el text, saps que funciona i t’entregues al públic.

Creus que l’humor com a disciplina cultural està ben valorat a Barcelona?

Si parles amb algun còmic que acaba de començar i té moltes pretensions et dirà que som artistes, però els còmics no som artistes: som artesans de la paraula. És una activitat artesanal però més artística que fer ceràmica, per exemple, perquè has de fer una unitat industrialitzable (repetible) però que no sembli imitació. Quan li expliques a algú que fas això, reps admiració, però no afecta la teva posició social.

I com s’escriu la comèdia?

Per a mi és una mica Frankenstein. Jo tinc peces o blocs de temes. Potser un dia m’ha passat una ximpleria i he anat construint a sobre fins a tenir un bloc. O un dia em fan fora de la feina i em surten 5 o 7 acudits; els provo i veig que es poden vincular amb un altre tema que tenia de fa temps. L’ideal és seure cada dia i escriure tot el que tens sense pensar que estàs redactant com a tal. Després comences a polir. És un procés molt llarg i invisibilitzat.

“És un procés molt llarg i invisibilitzat”

Avui dia es parla molt de la “generació de cristall”. Sents que has d’anar amb compte amb el que dius per la cancel·lació?

Jo crec que això de la cancel·lació és una cosa cada cop més gràfica, però al final un acudit pot ser tan ofensiu com vulguis sempre que sigui més graciós que ofensiu. La idea no és anar a ferir una persona, sinó que aquesta persona es pugui riure de la seva pròpia situació amb tu. “Riurem junts del que ens està passant”. Per això la gent que té temes més tabú sol tenir el material més daurat.

Què és el següent per a Clot Comedy?

Ara mateix estic modelant un espectacle nou, generant un dossier per moure’l per entitats socials, casals de barri i ateneus. La idea és assegurar una actuació al mes en un bar de referència i una altra “extra” cada mes. Vull que tingui un format que faci el pes, amb un motiu i una dinàmica que vagi més enllà dels monòlegs sols, que tingui un plus.

Tens alguna actuació propera?

Sí, el dia 17 a les 20:00h tenim una actuació d’Opens. És una mica un romanent que ens havia quedat de xous anteriors que no es van poder fer perquè es va despenjar una persona. Aprofitarem per donar-li una mica d’aire a Clot Comedy abans de tancar-nos dos o tres mesos a planificar els nous conceptes.

***