La promoció d’obra nova a la cruïlla entre el carrer València i el carrer Rogent ha obert un intens debat al barri. El veïnat observa amb preocupació l’arribada d’aquesta oferta de 24 pisos de lloguer amb preus alts i serveis considerats “de luxe” en una zona tradicionalment popular.

Els portals immobiliaris indiquen preus que van dels 1.500 € mensuals per als pisos d’una habitació fins als 2.500 – 2.800 € per als habitatges més grans.

Crítiques a la promoció

Les reaccions a les xarxes socials no s’han fet esperar. Diversos veïns lamenten que aquests habitatges no estan pensats per als residents del barri, sinó per perfils d’alt poder adquisitiu: treballadors estrangers amb salaris internacionals o joves professionals que busquen comoditats inassumibles per a la majoria de famílies locals. Entre els comentaris més compartits, destaca el que afirma que “alquilar-lo, l’alquilaran… però caldrà veure a qui”, o el que recorda irònicament que “això no és Pedralbes”, criticant el nivell de preus.

Alguns veïns també assenyalen que la promoció s’afegeix a una tendència que està canviant la fesomia social del barri, amb l’arribada de projectes que no responen a les necessitats d’habitatge assequible.

El topall del lloguer: una norma amb forats

Un dels punts més polèmics del debat és la impressió general que la regulació del lloguer no està servint per contenir els preus en casos com aquest. Molts veïns han expressat sorpresa en descobrir que l’obra nova queda exempta del topall durant els primers anys, un fet que permet a la propietat fixar preus lliurement.

Aquesta excepció, desconeguda per molts, ha estat interpretada com un privilegi que només afavoreix promocions d’alt nivell i, en conseqüència, accelera la gentrificació als barris més buscats.

Entre les preocupacions més presents hi ha la possibilitat que aquestes promocions contribueixin a expulsar veïns de tota la vida, accelerant un canvi demogràfic que fa anys que s’arrossega a diversos punts del districte de Sant Martí.

****