Les xarxes verdes que pengen de les arcades del parc del Clot des del 2017 tenen els dies comptats. Aquesta setmana han començat les obres de rehabilitació de les set façanes que es conserven dels antics tallers de la Renfe, l’element patrimonial més reconeixible del parc. L’Ajuntament hi destina prop de dos milions d’euros i no preveu enllestir-les fins al primer trimestre del 2027.
Els treballs inclouen la reparació de fissures i despreniments, la substitució de peces malmeses, la neteja dels paraments amb aigua a pressió i la retirada de tota la vegetació incrustada. Un cop netes, s’hi aplicaran tractaments de protecció contra la humitat i els grafits.
Nou anys coberts amb xarxes
Les xarxes es van instal·lar el 2017 com a mesura provisional per evitar despreniments sobre els vianants, i la solució temporal ha acabat formant part del paisatge del parc. Durant tot aquest temps, l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa n’ha reclamat la restauració. A més, el 2021, una cinquantena de persones van formar una cadena humana per denunciar-ne l’abandonament.
Aleshores es parlava d’1,9 milions, d’un inici aquest estiu i de cinc mesos d’obra. Finalment arrenca al setembre i s’estira fins al primer trimestre del 2027.
Tornarà a caure l’aigua?
Queda un dubte que el veïnat ja va posar sobre la taula el febrer: tornarà a rajar la cascada del carrer dels Escultors Claperós? Ni el comunicat municipal ni el llistat de treballs no hi fan cap referència. Tot el projecte està formulat en clau de conservació de les façanes, no de recuperació del sistema hidràulic que converteix el tram conservat en un aqüeducte de vint-i-cinc metres amb salt d’aigua sobre el llac.
De frontera ferroviària a sala d’estar del barri
Els tallers es van inaugurar el 1858 i van donar servei fins al 1972, quan el soterrament de les vies els va deixar sense sentit. Durant més d’un segle, aquell traçat va ser una frontera dins de Sant Martí: separava el mercat de l’ajuntament del districte. El parc va obrir el 1986, amb projecte de Dani Freixes i Vicente Miranda, i la decisió que el defineix va ser no esborrar-ne el passat: en comptes d’enderrocar-ho tot, van conservar part dels murs i els van donar una funció nova.
Si els terminis es compleixen, el parc arribarà als seus quaranta-un anys amb les façanes netes i sense xarxes al damunt.
Fotografia principal | Ajuntament de Barcelona
