Rafael Fando. Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa. Juliol 2026
Enguany es compleixen cent anys del naixement de l’escriptor Estanislau Torres i Mestres, un prolífic escriptor que va reflectir en les seves obres les vicissituds del nostre barri al llarg del segle passat, inclosos els esdeveniments de la guerra civil i els foscos temps del franquisme.

L’Estanislau Torres va néixer l’11 d’abril de 1926 al Poble-sec, però quan ell encara era ben menut, la família Torres-Mestres va venir a viure al Clot, en un pis del carrer del Clot 145. Tot i això, van haver de deixar el pis perquè el preu del lloguer era excessiu, i es van traslladar a casa d’uns parents a l’Esquerra de l’Eixample. Però més tard, el 1935 la família es va tornar a mudar al carrer Ruiz de Padrón, al Camp de l’Arpa.
El seu pare, Joan Torres Bacardí, era també nascut a Barcelona, però els seus avantpassats eren originaris del Bages. La seva mare, Francesca Mestres Pujals, havia nascut a Olot però la seva nissaga provenia de l’Anoia i de la localitat de Bàscara, a l’Alt Empordà.
En Joan Torres, amb la col·laboració de la seva muller, es va establir pel seu compte i va obrir una botiga de joguines en els baixos d’un petit edifici del carrer del Clot, 101. El negoci dels Torres-Mestres es va especialitzar en la fabricació i reparació de nines, una habilitat que havia après en un taller del Raval on havia treballat anteriorment i on hi va conèixer la seva dona. Al Clot, aquella botiga era coneguda popularment com “la casa de les nines”. Anys més tard, va ser enderrocada en quedar afectada per les obres de l‘estació subterrània del ferrocarril i l’obertura del carrer d’Aragó.
L’Estanislau Torres va passar al Clot una gran part de la seva infantesa i adolescència, fins que en acabar el servei militar, es va casar i va anar a viure al Guinardó, en un indret a tocar del Camp de l’Arpa. Tot i així, sempre va portar el Clot al seu cor i ho va demostrar situant al barri l’acció d’una bona part de les seves narracions.
La família Torres-Mestres pertanyia a una classe mitjana baixa, econòmicament molt justa. Per aquest motiu, a causa d’un seguit de circumstàncies relacionades (en bona part) amb la guerra civil i la postguerra, l’Estanislau va iniciar la seva vida laboral als 13 anys i no va poder cursar estudis universitaris, tot i que la seva formació en comerç i comptabilitat li va permetre d’ingressar a la Caixa d’Estalvis de Barcelona i Mont de Pietat, on hi va treballar fins a la jubilació. Tanmateix, l’Estanislau va adquirir una cultura autodidacta, que juntament a una gran afició a l’excursionisme i als viatges, va complementar el seu talent innat per l’escriptura i li va permetre desenvolupar una àmplia obra literària al llarg de tota la seva vida .
Estanislau Torres va escriure més d’una trentena de títols, entre contes, novel·les, llibres de viatges i d’excursionisme. També va fer assaigs històrics, sobre alguns episodis la guerra civil.
De les seves novel·les podem destacar Entre el Clot i el Guinardó (1996) que tot i que no es pot considerar com autobiogràfica, recull episodis històrics del nostre barri. És un tipud de conte en el qual un home jubilat es veu obligat per un vell amic a escriure unes cartes en les que explica els seus records d’esdeveniments produïts al Clot durant la primera meitat del segle XX. Intercalats entre una narració més aviat banal hi han catorze relats de fets reals que van des de l’incendi de l’església de Sant Martí el 19 de juliol de 1936 fins a l’enderroc d’uns quants carrers del nucli central del Clot per a la construcció de la nova estació del ferrocarril al 1970.
En la seva autobiografía Quasi un dietari (1926-1949) l’autor també explica, entre històries personals i familiars, alguns dels fets que van esdevenir durant aquell període de temps.
L’obra històrica més interessant són els relats d’alguns dels episodis més rellevants de la guerra civil, com la batalla de l’Ebre, la bossa de Bielsa (la resistència d’una divisió republicana aïllada al Pirineu aragonès), la guerra viscuda a un poble del Maresme, la caiguda de Barcelona i l’estudi La desfeta del Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat. Totes aquestes obres inclouen transcripcions de les entrevistes de l’autor amb testimonis directes de cadascun dels esdeveniments, el que dona a la seva obra un excepcional caràcter documental. A més, la guerra civil també apareix en les seves novel·les El ulls i la cendra o Estimada Teresa, així com a La derrota, una de les seves primeres obres, guardonada amb el premi Sant Jordi.
Cal fer esment dels llibres d’excursionisme de l’Estanislau Torres, al Pirineu català i aragonès, a la Garrotxa, l’Empordà i les terres de l’Ebre, així com el relats de viatges, entre els que destaca la ressenya d’una visita a Rússia i a l’Alemanya Oriental durant l’època de la guerra freda (1984). El llibre El Pirineu va comptar amb la col·laboració del fotògraf Francesc Català Roca.
Algunes de les seves obres van ser premiades en certàmens literaris. Al 1961 va guanyar el premi Víctor Català pel conte La Xera i el Sant Jordi de novel·la del 1965 per La derrota. La novel·la Castelladral (1969) i l‘assaig històric La Bossa de Bielsa (1977) van ser finalistes al premi Josep Pla. L’Associació d’Escriptors en llengua Catalana el va nomenar Soci d’Honor i finalment, el 1999 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, per la qualitat de la seva obra i el seu exercici indefallent de catalanitat al llarg d’uns anys difícils.
Estanislau Torres va signar diversos articles de crítica literària a la revista Serra d’Or, la primera revista editada en català durant el franquisme, publicada per l’Abadia de Montserrat. També va col·laborar al diari Avui en els seus primers temps. Un dels seus últims escrits fou el pròleg del llibre del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa, L’abans de Barcelona: El Clot-Camp de l’Arpa, publicat l’any 2016 per l’editorial Efadós.
L’Estanislau Torres va morir a Barcelona el març de 2021. El Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa ha sol·licitat al Nomenclàtor de l’Ajuntament de dedicar-li un espai al barri, si pot ser, ben a prop del lloc on durant tants anys hi va haver aquella entranyable botiga de les nines.

| ESTANISLAU TORRES MESTRES – Producció Literària | |||
| Gènere | Any | Titol | Editorial |
| Novel·la | 1961 | Cel de tardor | Alberti |
| Novel·la | 1964 | L’altre demà | Destino |
| Novel·la | 1966 | Els camins | Alfaguara |
| Novel·la | 1966 | La derrota | Selecta |
| Novel·la | 1966 | Els ulls i la cendra | Oikos-Tau |
| Novel·la | 1969 | Castelladral | Destino |
| Novel·la | 1973 | Estimada Teresa | Nova Terra |
| Novel·la | 1978 | El mal que m’heu fet | Selecta |
| Novel·la | 1996 | Entre el Clot i el Guinardó | Pagès |
| Narrativa breu | 1959 | Fum d’ara | Albertí |
| Narrativa breu | 1962 | La Xera | Selecta |
| Narrativa breu | 1966 | El foc i la cua | Nova Terra |
| Narrativa breu | 2000 | El dia que vaig perdre la inspiració | Pagès |
| Narrativa infantil i juvenil | 1974 | Foc a l’Albera | Laia |
| Narrativa infantil i juvenil | 1980 | Les coves de Postojna | El Mall |
| Narrativa infantil i juvenil | 1983 | Els ulls de cadascú | Pòrtic |
| Narrativa infantil i juvenil | 1984 | Minerva pensativa | Nova Terra |
| Narrativa infantil i juvenil | 1986 | Objectiu Heidelberg | La Galera |
| Narrativa infantil i juvenil | 1986 | Objetivo Heidelberg (castellà) | La Galera |
| Guerra civil i franquisme | 1971 | La batalla de l’Ebre | Nova Terra |
| Guerra civil i franquisme | 1974 | La batalla del Ebro (castellà) | Nova Terra |
| Guerra civil i franquisme | 1977 | La bossa de Bielsa: La gesta de 43ª divisió | Destino |
| Guerra civil i franquisme | 1978 | La caiguda de Barcelona | Galba |
| Guerra civil i franquisme | 1979 | Excursionisme i franquisme | Abadia Montserrat |
| Guerra civil i franquisme | 1990 | Indrets i camins de la batalla de l’Ebre | Abadia Montserrat |
| Guerra civil i franquisme | 1993 | La desfeta del Terç de Nª Sra. de Montserrat | Abadia Montserrat |
| Guerra civil i franquisme | 1995 | La guerra civil a Arenys de Mar | Abadia Montserrat |
| Guerra civil i franquisme | 1995 | Les tisores de la censura | Pagès |
| Guerra civil i franquisme | 1999 | La batalla de l’Ebre i caiguda de Barcelona | Pagès |
| Guerra civil i franquisme | 2001 | Soldat de Franco en temps de pau | Pagès |
| Memòries i Viatges | 1970 | El Pirineu | Destino |
| Memòries i Viatges | 1973 | Els escriptors catalans parlen | Nova Terra |
| Memòries i Viatges | 1984 | Viatge a l’URSS i als dos Berlins | Pòrtic |
| Memòries i Viatges | 1984 | Visió del Pirineu | Columna |
| Memòries i Viatges | 1987 | Visió de l’Alta Garrotxa | Nou Art Thor |
| Memòries i Viatges | 1997 | A peu i arran d’onades: St Feliu-St Sebastià | Abadia Montserrat |
| Memòries i Viatges | 2003 | Quasi un dietari: Memòries (1926-1949) | Abadia Montserrat |
| Memòries i Viatges | 2006 | Dia a dia | Abadia Montserrat |
| Poesia | 2006 | Al vol | Abadia Montserrat |
P.S. Si algun d’aquests llibres us pot interessar, animeu-vos a llegir-lo. Un cert nombre d’aquestes obres es poden trobar a les biblioteques municipals. Consulteu el catàleg a la pàgina: https://aladi.diba.cat/ entrant amb el nom de l’autor o el del llibre a buscar.
Imatges de publicitat del taller de nines Torres a la revista “AGRUPACIÓ CULTURAL ATLANTIDA” (Font: Arxiu de la Corona d’Aragó):




