Una ressenya de les llibreteres de Bolibloc, Laia i Sophie.
«Us heu preguntat mai quantes vegades a la vida heu dit realment gràcies? Un autèntic gràcies. L’expressió de la vostra gratitud, del vostre reconeixement, del vostre deute.» Aquesta retòrica de l’agraïment és el fil que sosté l’obra de Les Gratituds, de Delphine de Vigan, una història punyent que gira entorn de la urgència de la necessitat de donar les gràcies abans no sigui massa tard, i que ens acaba portant cap a una altra pregunta altrament important: «qui ens ensenya a habitar la vellesa quan les paraules comencen a fallar?»
La nostra protagonista és la Michka Seld, una anciana que s’havia entregat en cos i ànima a les paraules, polint textos com a editora i correctora. Fins a aquest punt la seva vida girava al voltant d’una cosa que ara sembla estar perdent. Quan les paraules se li escapen, s’esgarrien i es tallen, la Michka és diagnosticada amb afàsia, un trastorn neurològic que afecta el llenguatge i que acaba fent que no pugui viure sola. Així és com la Michka ingressa en una residència i De Vigan fa partícip des d’allà als lectors de les seves conversacions amb la Marie, una jove a qui la Michka va acollir en la seva infantesa, i en Jérôme, el logopeda de la residència d’ancians. Anant endavant i endarrere en el temps coneixem el passat de la nostra protagonista, i també una necessitat que l’acuita i fa que es clavi el tic-tac del rellotge: abans que el silenci la guanyi vol donar les gràcies al matrimoni que la va refugiar dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, quan ella era petita. A la Michka li pesa que, tot i que li van salvar la vida, mai va poder agrair-los. Així, des de l’expressió més genuïna i pura, necessita poder transmetre’ls la seva gratitud.
L’entrada a la residència per la Michka, ingressar en aquell lloc quan els mots li comencen a fallar, obre una esquerda profunda. De Vigan ens descriu amb una precisió crua, però alhora tendre, la certesa que apareix en l’interior de la Micka de què el camí de tornada s’ha trencat per sempre: no tornarà mai a veure la que ha estat la seva habitació per tant de temps, o el seu saló. No repetirà els mateixos gestos – girar el pany amb les claus, netejar la paella o recol·locar els coixins del sofà. No només se li escapen les paraules i perd la capacitat de comunicar-se amb la facilitat que havia tingut sempre, també perd la sensació de poder tornar a casa, a la seva quotidianitat que tant de temps l’ha fet arrelar al mateix lloc, fins que un dia desapareix i tot canvia.
Descobrim el caràcter de la nostra protagonista en mig d’aquest tsunami emocional i a través de les converses amb els seus dos interlocutors. La Michka és una dona amb les idees clares, una mica testarruda, forta i independent. Veure’s en aquesta situació, privada de la seva autonomia, complica una mica les seves relacions i converses, però en cap moment allunyen a la Marie i al Jérôme, que senten una profunda connexió amb ella.
Així, la novel·la també s’allunya de la imatge estigmatitzada de la vellesa, de característiques infantilitzades, i es concedeix una cara més humanista. En un món on la vellesa sovint es llegeix en clau de pèrdua —perdre la memòria, perdre l’autonomia, perdre el llenguatge—, l’autora capgira la narrativa per parlar-nos d’una recerca activa: la recerca de la pau a través del reconeixement la gratitud.
Narrat amb un llenguatge dolç, la lectura de «Les gratituds» abraça fins a commoure, evitant desprendre una tristesa tràgica i jugant amb les paraules conformant-les com al quart personatge de la narració.
Les Gratituds, a més, es tracta d’una exaltació del sentit de comunitat, d’allò que ens sosté quan la vida es fa prima. Al capdavall, és el col·lectiu el que dona sentit a la tristesa dels dies ordinaris. La Michka no busca la companyia per no perdre les paraules, sinó per no perdre’s ella mateixa dins la negror d’una solitud massa gran. I com una mena de rescat mutu, ella també reconforta els seus dos acompanyants, amb els consells i la tendresa que neixen de la vellesa. És, precisament en aquest punt, on el cos falla i la xarxa de cures es fa indispensable, on la novel·la ens obliga a mirar de cara la naturalesa del deute pendent amb aquells que estimem.
Les Gratituds és una obra de 176 pàgines, publicada per l’editorial Anagrama. La podeu trobar a la llibreria BoliBloc, del carrer San Quintí, 39. https://www.bolibloc.cat/es/libro/gratitudes-las_144421
