Si buques «pis de lloguer al Camp de l’Arpa» a Idealista, Habitaclia o Yaencontre no trigaràs gaire a veure anuncis que diuen «ALQUILER DE TEMPORADA – USO EXCLUSIVO VACACIONES/OCIO – MÍNIMO 32 DÍAS». No són pisos turístics amb llicència (d’aquests, al barri no se’n poden obtenir de nous des de fa anys), ni són lloguers habituals subjectes a l’índex de preus. Són d’una tercera categoria que ha omplert el buit legal i que el Sindicat de Llogateres qualifica com a «forat per als rendistes per pujar preus».
A Barcelona, els habitatges d’ús turístic (HUT) estan congelats des del 2014 al nucli antic del Camp de l’Arpa i el Clot, i les llicències existents s’extingiran el 2028 per decisió municipal avaldada pel Tribunal Constitucional. Sembla una victòria veïnal. Però el mercat ha trobat un camí alternatiu.
El tercer tipus: ni HUT ni lloguer ordinari
El lloguer de temporada, regulat per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), permet llogar un habitatge per un mínim de 32 dies i un màxim d’onze mesos per a finalitats «d’oci, vacances, estudis o feina». La clau és que no s’ha d’aplicar l’índex de preus de referència que des del març de 2024 regula tots els lloguers habituals a Barcelona. El propietari pot posar el preu que vulgui.
Als portals immobiliaris, els anuncis de temporada al Camp de l’Arpa es multipliquen. En una sola cerca a apareixen una dotzena de pisos amb la fórmula «temporada/oci/vacances», amb preus que oscil·len entre els 1.200 i els 2.000 euros mensuals per a pisos de dos dormitoris.
Per situar-ho en context, la renda disponible per càpita al barri és de l’entorn dels 20.000-21.000 euros anuals (uns 1.700 euros bruts mensuals). És a dir, un pis «normal» al Camp de l’Arpa consumiria pràcticament la totalitat del sou d’un resident típic.
L’agència Engel & Völkers situa el preu del metre quadrat de lloguer d’apartaments al barri en 18,99 euros de mitjana (amb un increment del 2,59% interanual), confirmant una tendència a l’alça que contrasta amb la lleugera baixada registrada a la resta de Barcelona al mes d’abril.
«No es pot empadronar»: la frase que ho diu tot
Un detall dels anuncis de temporada al barri és especialment revelador: la clàusula «NO SE PODRÁ EMPADRONAR». És un indicador directe que el pis no es destina a residència permanent sinó a estades temporals (turistes, treballadors en mobilitat, estudiants d’intercanvi). El propietari esquiva així la regulació de preus del lloguer habitual i pot cobrar molt per sobre del topall legal.
El Sindicat de Llogateres va advertir al febrer que els lloguers de temporada i d’habitacions «no figuren a les estadístiques oficials» i demanen modificar la LAU per incloure’ls a la regulació. Mentre això no passa, són un mercat paral·lel invisible als controls de l’administració.
La paradoxa del barri obrer cotisat
El Camp de l’Arpa és, de fa dècades, un barri de classe treballadora i associacionisme popular. La seva posició geogràfica l’ha convertit en un dels punts de màxima cotització de Barcelona per als visitants de mitjana i llarga durada.
Als portals internacionals de lloguer temporal, el Camp de l’Arpa es descriu com un «barri amb encant», «residencial i autèntic», «a deu minuts de les icones de Gaudí». La mateixa autenticitat de barri obrer que durant dècades va mantenir els preus relativament continguts és ara el principal argument de venda per als nous arrendadors.
****
Fotografia principal | Fotocasa
