L’any 1986, Xile es troba en el túnel sufocant de la dictadura militar de Pinochet. La societat xilena viu entre mobilitzacions sindicals, tocs de queda, càrregues policials i barricades que encenen la nit. ‘Tengo miedo torero‘, no és només una novel·la ambientada en un país en dictadura, sinó que és una reivindicació de les existències dissidents com a forma de resistència política.
Al ritme de sensibles boleros i dels sons de la repressió del règim floreix una història d’amor des dels marges que es convertirà en un acte polític, lluny de les mirades curioses, però travessada per les diferències de classe i de gènere. Lemebel ens presenta una història queer que representa realitats que deixen de banda el mite de la masculinitat revolucionària tradicional.
La nostra protagonista és la Loca del Frente, una travesti que per sobreviure teixeix amistats complicades i filigranes a robes de les senyores riques, i que ens ensenyarà que es pot ser una figura de la resistència sense ser militant ni tenir estudis, i que en una dictadura no hi ha res més rebel que la intimitat i les cures.
A través de les escletxes de pau i silenci, tan difícils de trobar en aquell Xile, entrem al niu que construeix en la intimitat del seu pis d’escala vertical on viu, somia i canta. Allà és on, de tant en tant, es troba amb en Carlos, un jove estudiant revolucionari que avantposa, orgullós, la seva pàtria i la seva moral a qualsevol altre cosa, mentre que, per la Loca no hi ha res més boig i desitjat que estimar i ésser estimada, és igual el preu.
Com a contraposició de la cultura popular i l’alta cultura, Lemebel també ens presenta a Augusto i Lucía, el dictador i la seva esposa, entrellaçant-los en la història dels nostres protagonistes i presentant-nos la versió més “d’estar per casa” del mandatari i la primera dama.
Narrat amb un to notablement poètic, únic i original, Lemebel aconsegueix traslladar-nos al bullici de la vella Santiago. Amb una prosa juganera, l’autor transforma el llenguatge per provocar en el lector una explosió sensorial, que varia segons la seva intenció, mentre acompanya a la nostra protagonista capítol rere capítol. Només en l’univers lingüístic de Lemebel és possible descriure “la supervivència bastonejada de la dictadura i les serpentines tricolors surant en l’aire”.
Gràcies a l’inconformisme de la seva narració, aconsegueix generar en el lector la mateixa emoció que sent la Loca del Frente, fins que es desdibuixen els marges entre Lemebel, la Loca i qui llegeix, fent-nos partícips de la incomoditat en que la nostra protagonista transita per un món tan hostil per persones com ella.
Tengo miedo torero, és l’ombra imprescindible d’un dels artistes llatinoamericans més provocatius, que va desafiar la dictadura xilena a través d’un art rebel, polític i estètic. L’obra, de 203 pàgines, va ser editada l’any 2021 per l’editorial las afueras.
En un context social on el que és divergent està tan perseguit, considerem de vital importància llegir autors dissidents que donin veu a històries com les de la Loca del Frente.
Podeu trobar ‘Tengo Miedo Torero’ a la llibreria BoliBloc, del carrer Sant Quintí, 39.
****
Text redactat per les llibreteres de Bolibloc: Sophie i Laia.
